El 24 de setembre del 2023, el diari ARA va publicar, en exclusiva, una entrevista a Sebastià Comas, el segrestador de Maria Àngels Feliu, feta per la subdirectora del diari la periodista Carla Turró. Una conversa que es va desenvolupar a casa d’ell. L’entrevista es va oferir als lectors en vídeo i també transcrita en l’edició de paper.
Mig any després, aquest dissabte, el Col·lapse de TV3 tenia Sebastià Comas com un dels protagonistes del programa. Al principi, en la presentació dels continguts, Ricard Ustrell recordava l’aniversari del segrest i presentava així l’entrevistat: “Trenta anys després, hem entrevistat el segrestador que va alliberar Maria Àngels Feliu. És una entrevista que no ha donat mai en aquestes condicions, és a dir, llarga. Ell ha fet alguna declaració, però és la primera entrevista que dona, trenta anys després, Sebastià Comas”.
Potser li hauria sigut més fàcil dir “la primera entrevista per a la televisió” que fer filigranes narratives per atribuir-se una primícia o menystenir entrevistes anteriors, rebaixant-les a la categoria d’“algunes declaracions”. De fet, la mateixa Tura Soler, convidada al programa, recorda que ella va mantenir una llarga conversa amb Comas el 2017.
La prèvia i la clausura de l’entrevista van estar molt bé per donar context a aquell cas, primer amb Frederic Vincent recordant-ne els detalls i, després, amb l’advocat de Maria Àngels Feliu, Carles Monguilod, i amb dos periodistes experts en el cas, Tura Soler i Ramon Iglesias. La seva anàlisi era imprescindible, perquè no es podia deixar el cas en mans de la narrativa de Sebastià Comas. Ell, atribuint-se el rol de cuidador i d’alliberador, s’oblidava que va contribuir a mantenir captiva la farmacèutica durant 492 dies. La conversa la van enregistrar a l’aire lliure, un encert per tal de trencar amb la claustrofòbia de la història. Ustrell va plantejar l’entrevista reconstruint cronològicament l’evolució dels fets. El presentador deixava que Comas s’expressés, segurament amb la intenció que el personatge es retratés. Parlant d’Ullastre, el líder del segrest, Comas assegurava que “es va aprofitar" de la seva "bondat" i de la seva "generositat”. Va insistir que ell “no era cap delinqüent” i, sobre el seu paper en el captiveri de la farmacèutica, afegia que va fer-li “l’estada més fluida”. “Jo, per ella, vaig fer el màxim” i “Jo vaig fer el que vaig poder i més”, va dir. Va arribar a equiparar-se amb la segrestada: “Ens vam trobar en el mateix sidral tots dos”, com si Feliu hagués anat a parar en aquell cau per atzar. “Jo era bona persona, bon jan, potser per massa bon jan me l’han fotut. Ja estaré més al tanto a la pròxima”. Inserir algunes imatges d’arxiu del judici en què Feliu parlava de Comas va ser oportú. El cinisme del segrestador quedava en evidència: “Dins l’humanament que jo podia reaccionar, d’un xoc tan bestial com aquest, vaig fer el correcte sempre”, assegurava com si el trauma fos seu. En alguns moments, Ustrell va semblar un pèl tebi davant la barra i el victimisme del personatge.
Un segrestador és, segurament, un personatge llaminer mediàticament, que reexplica l’altra cara d’uns fets que van tenir un gran impacte. Abordar el cas serveix per retratar la societat de l’època, el perfil dels culpables i la cruel revictimització que va patir Feliu durant i després del segrest. Per això és inevitable, després de veure l’entrevista, pensar en el dolor que deu suposar per a Maria Àngels Feliu reviure a contracor la seva tragèdia.
