S'agreuja la crisi a la BBC per la censura a Gary Lineker
La programació esportiva del cap de setmana pateix enormes alteracions en solidaritat amb l'exfutbolista
LondresSense música, sense Gary Lineker, sense analistes i sense entrevistes amb els jugadors i els entrenadors al final dels partits. La BBC ha completat aquest cap de setmana dues de les jornades més caòtiques dels seus cent anys d'història. La decisió de la cadena d'apartar del programa resum de la jornada de la Premier League al seu presentador estrella des del 1999, Gary Lineker, per les seves crítiques a Twitter a la llei d'asil i refugiats del govern de Rishi Sunak, ha provocat el boicot de la immensa majoria dels corresponsals i col·laboradors d'esports de la programació. Inicialment, la BBC va justificar la decisió de vetar l'ex davanter centre de la selecció anglesa i del FC Barcelona amb l'argument de mantenir la imparcialitat de la corporació, que s'ha plegat a la pressió de la dreta i l'extrema dreta política i mediàtica del Regne Unit.
El resultat de l'embolic –al centre del qual hi ha el dret a la llibertat d'expressió– ha sigut la retallada de l'històric programa Match of the Day, en antena des del 1964, dels habituals 80 minuts de durada a només 20, en les dues edicions, la del dissabte i la del diumenge. També s'ha canviat la sintonia tradicional, que sonava des del 1970 i tothom al Regne Unit és capaç de xiular, per una altra, pròpia d'una televisió local sense gaires recursos. A més, als resums dels partits només els acompanya el so d'ambient dels camps. Ha sigut "el més semblant a menjar fish and chips però sense fish ni chips", segons la comparació feta per David Lammy, ministre d'Exteriors a l'ombra del Partit Laborista.
El primer ministre, Rishi Sunak, va sortir dissabte a la tarda a treure's del damunt la responsabilitat sobre el veto a Lineker assegurant que era una decisió de la BBC. I va afegir que la seva decisió era atendre la "prioritat del poble britànic" i posar fi a l'arribada de migrants en pasteres a través del canal de la Mànega. L'eslògan que utilitza el govern, "Aturem les pasteres", fa de la qüestió dels refugiats, i del seu tracte, un cas de guerra cultural. El govern conservador està sota molta pressió, amb nombrosos fronts interns oberts i davant el possible enfonsament a les eleccions locals del maig i a les generals de l'any vinent.
Mà estesa sense dimissió
Un parell d'hores abans que s'emetés la versió mutilada de Match of the Day –reemesa, com és habitual, el diumenge al matí–, el director general de la BBC, Tim Davie –excandidat conservador a les eleccions locals per un districte de l'oest de Londres–, va admetre en una entrevista que les directrius d'imparcialitat de la corporació no eren prou clares. En el que semblava ser una mà estesa cap a Lineker també va dir que volia "assegurar-se que [el presentador] pugui tornar" al programa. Al mateix temps, va definir Lineker com el "millor comentarista d'esports del món".
Davie va afirmar que no dimitiria per l'històric boicot –que va afectar també les retransmissions de ràdio i altres programes de televisió sobre la Premier–, conseqüència del que, en el millor dels casos, ha sigut una manca d'independència de la cadena davant del poder polític. De fet, són molt coneguts els casos d'altres estrelles de la BBC –des del comentarista polític de dretes molt proper a Rupert Murdoch Andrew Neil fins a l'empresari i presentador del reality The apprentice, Alan Sugar– que mai no han tingut cap problema per fer tuits de suport als conservadors. O crítiques ferotges a l'aleshores líder laborista Jeremy Corbyn.
La pressió sobre els òrgans de la BBC s'adreça també ara contra el president del consell de govern, Richard Sharp. És donant del Partit Conservador i va ajudar el 2021 a facilitar un crèdit de 800.000 lliures al llavors primer ministre Boris Johnson setmanes abans que fos recomanat per al càrrec per decisió directa del premier. En les compareixences davant del Parlament abans que es formalitzés el seu nomenament, Sharp va ocultar aquesta informació, que no es va fer pública fins a l'any passat. Ara està sota investigació i la majoria dels partits polítics, amb excepció del Partit Conservador, n'han demanat la dimissió. Sharp no té poder directe sobre la programació o la línia editorial de la cadena, però la seva permanència en el càrrec és una ombra de manca d'imparcialitat per a la BBC.
Protesta davant del Parlament
L'altre aspecte de la polèmica entorn de Lineker és justament el seu origen: la llei sobre els refugiats. Nombrosos comentaristes jurídics, com el prestigiós advocat penalista i expert en drets humans Chris Daw, n'han assenyalat la il·legalitat. Una possibilitat que fins i tot ha admès la ministra de l'Interior, Suella Braverman, que en el moment de publicar el projecte de llei, dilluns passat, i de comparèixer davant del Parlament, ho deixava clar en la primera pàgina del text amb una nota en què deia que "hi ha el 50% de possibilitats que sigui legal".
El dictamen de Daw, però, és que la proposta "és il·legal d'acord amb la llei internacional" i la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada el 1948 i refermada per la Convenció de les Nacions Unides del 1951, que específicament sosté que "els demandants d'asil no tenen l'obligació de demandar-lo en el primer país al qual arribin" i que no cal que ho facin per mitjans legals i regulars. La llei que vol impulsar Londres ho ignora, això, i proposa una detenció sense dret a cap advocat ni a sol·licitar una revisió legal de la situació 28 dies abans de dur a terme la deportació. En aquest context prou enverinat, aquest dilluns a la tarda la llei passa la segona lectura a la Cambra dels Comuns, on probablement serà aprovada abans de ser examinada amb més detall per una comissió parlamentària i, posteriorment, enviada a la Casa dels Lords.
A més del caos generat aquest cap de setmana, el més preocupant per a la BBC com a institució és l'impacte que pot tenir el cas en la futura negociació i finançament, un cop acabi el conveni vigent –la Carta Reial que regula la corporació–, que hauria d'entrar en vigor el 2027. La cadena té nombrosos enemics entre els conservadors, que volen empetitir-la i canviar el seu sistema de finançament o anul·lar la taxa que ara paguen totes les llars del país per sostenir-la.