L’humorista Louis CK ha dedicat bona part de la seva trajectòria com a actor i monologuista a l’autoficció. Tant la seva sèrie Louie com els seus espectacles de comèdia han sigut sempre molt ben rebuts pel públic: hi utilitza el seu alter ego per mostrar-se com un misàntrop divertit, i retrata la quotidianitat amb una mirada crua fins i tot sobre ell mateix. En un dels seus monòlegs, per exemple, expressava la seva fascinació pel fet que les dones encara acceptessin cites amb homes: “La més gran amenaça per a les dones som els homes”. I, des de l’humor, aportava dades demolidores que confirmaven la teoria. L’any 2017 les seves accions van acabar de corroborar la seva tesi. Cinc dones van acusar-lo d’haver-se masturbat davant d’elles en un context estrictament professional. En un comunicat, Louis CK va admetre els fets.
Tot i que es va percebre una sensació de cancel·lació de l’artista, l’humorista ha continuat la seva trajectòria a través de la seva pròpia pàgina web i gràcies als seguidors que continuen omplint les sales on actua, fins i tot amb més ganes que abans. Louis CK ha tret partit del seu escàndol i l’ha monetitzat convertint el seu monòleg Sorry en un plany que fa burla de les seves víctimes. El 2023 va omplir el Madison Square Garden, va facturar un milió de dòlars en només dotze dies en concepte de descàrregues de la seva web i ha guanyat un Grammy.
Ara la plataforma Movistar Plus + ha estrenat Sorry / Not sorry, un documental que explica la conducta personal de l’artista a través d’altres còmics i professionals dels mitjans que van treballar amb ell. Dones humoristes que des de feia anys percebien la seva conducta aberrant destapen el que durant molt de temps va ser un secret del domini públic. El fet que Louis CK acabés convertit en una mena de déu de la comèdia va afectar les seves trajectòries, ja que sovint les oportunitats de feina anaven vinculades a l’acceptació dels capricis sexuals del personatge. Les directores Caroline Suh i Cara Mones revisen el cas, donen veu a les víctimes que han estat silenciades i analitzen el retorn de Louis CK després de la pausa provocada per les denúncies. El documental s’estructura en diferents actes per subratllar les etapes de l’escàndol. S’inclouen alguns gags dels seus monòlegs que, en retrospectiva, delaten la seva conducta. Comentaris a mig camí entre l’acudit i la veritat. Sorry / Not sorry planteja la dificultat d’assenyalar les situacions d’abús perquè la indústria mediàtica i el masclisme han normalitzat determinades conductes. S’acceptaven perquè s’interpretava que formava part del tarannà del context de la comèdia. Expliquen com es construeix la impunitat d’aquests individus. També es parla de les hipocresies en el gremi i d’un corporativisme que protegeix els abusadors. Alguns professionals reconeixen que, malgrat estar al cas del seu comportament, continuaven contractant Louis CK perquè pensaven que el que feia a les dones “no era el seu problema”.
Sorry / Not sorry demostra que el perdó de l’humorista és només una estratègia comercial. Es pregunta també si podem admirar algú que ha fet alguna cosa dolenta. I a l’hora de trobar la resposta planteja un aspecte clau: la nostra mirada està determinada pels nostres coneixements. I és difícil prescindir del que descobrim sobre Louis CK en aquest documental a l’hora de tenir-lo en consideració. Sorry / Not sorry és la part del retrat que faltava de Louis CK, segurament la que no explicarà el seu alter ego des de l’escenari.
