El rei, la unitat d'Espanya o la policia: totes les esgarrinxades de TV3 amb els límits de l'humor

BarcelonaEl gag de Manel Vidal sobre el PSC al Zona Franca, que ha acabat amb el presentador dimitint i el programa en suspensió temporal,no és la primera vegada que TV3 topa amb els suposats límits de l'humor. Repassem altres episodis en què la televisió pública ha hagut d'esquivar crítiques o ha sucumbit a la censura.

El 20 de gener del 1994, Miquel Calçada va tastar què comportava burxar la casa reial, en uns temps en què encara no s'havia obert la veda ni tan sols per criticar les activitats dels seus integrants. En el decurs del programa Persones humanes, a la tertúlia es va comentar el fet que la infanta Elena estava a punt de casar-se amb Jaime de Marichalar. Com que la seva anterior parella havia estat un genet, això havia obert l'especulació amb doble sentit sobre qui muntava qui. Però la temperatura encara va augmentar més quan Quim Monzó, en la seva secció setmanal, va deixar anar: "Hi ha gent perversa i antimonàrquica que té la idea que els membres de la reialesa en general no fan res. I ells no paren en tot el dia: hípica, esquí, obres de beneficiència, inauguracions...!". L'escriptor ironitzava que, en pura lògica, quan algú de la reialesa queia d'un cavall fent hípica, calia considerar-ho "accident laboral". De fons, mentrestant, s'anaven passant imatges de la infanta Elena durant la desfilada inaugural dels Jocs Olímpics de Barcelona, en què se la veia plorant a llàgrima viva de l'emoció, mentre el nas també li rajava. Com que sobre la infanta corria el rumor que no era la més espavilada de la família, aquella estampa d'incontinència llagrimal i nasal creava una analogia immediata i apel·lava a aquella noció.

El cap de la Casa del Rei, Fernando Almansa, va enviar una carta al director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Joan Granados, expressant la seva "protesta i disgust, tant per la forma com pel contingut". Al marge de la correcta carta formal, també hi va haver trucades a Jordi Pujol. Al cap de poques hores, el president de la Generalitat va demanar a Granados que fes fora Calçada. "No ho faré pas, president. Si vols, posa algú altre en el meu lloc. Però ell, al final, només ha posat una imatge", va respondre-li. Mikimoto va seguir presentant el Persones humanes... però en diferit. Per si de cas.

L'afer va tenir, per cert, una cua: Monzó era el convidat d'aquella setmana al programa que El Gran Wyoming presentava a La2, dirigit pels germans Fernando i David Trueba. La direcció de la cadena va vetar la seva participació i tant els Trueba com Wyoming van dimitir i el programa es va acabar.

Toni Soler es troba de casualitat Toni Albà a Menorca, celebrant el pas del 2011 al 2012. El primer presenta el programa Set de nit i el segon n'és col·laborador. Prenent unes copes, Soler el repta: "Per a l'any que ve, t'atreviries a imitar el rei?". Dit i fet. El repte feia por, fins al punt que en algun moment es va considerar la idea de no identificar mai explícitament de qui es tractava el personatge. Després es va apostar per fer-lo aparèixer vestit d'esquiador, per donar-li un aire lleuger. Però, finalment, van jugar totes les cartes i el rei d'Albà va debutar amb uniforme d'almirall i medalles al pit. "El Toni va demanar una caixa de clínex per poder-se eixugar la suor, quan ho va veure. Tot allò, en directe", recordava.

Els diaris de Madrid es van escandalitzar –"mofa", "befa", "escarnio"...– i la premsa catalana va acabar posicionant-se també. La setmana següent, Albà va aparèixer disfressat de reina Sofia, però fent exactament la mateixa veu arrossegada que Joan Carles. "Como no puedo salir de rey...", s'exclamava. En aquest cas va ser Xavier Trias qui va intervenir políticament per esquivar la polèmica, després d'haver rebut una trucada del comte d'Almansa, el cap de la Casa del Rei. Després d'unes reunions amb el CAC, amb TV3 i amb la productora El Terrat, de moment es va apagar el foc comprometent-se a no imitar el rei cada setmana, sinó quinzenalment. Aquell arranjament no devia ser suficient, perquè el programa s'havia d'acabar el 30 de juny i, en canvi, se'l va liquidar el 17 de maig, sense poder completar temporada. La versió oficial va ser que no generava prou audiència.

Una de les sèries més estimades de TV3, Plats bruts, també va ser víctima de la censura. En el seu cas per un capítol que va molestar alguns corrents de l'Església. A Tinc una revelació, el David (Joel Joan) experimentava un moment de misticisme mentre mirava una pel·lícula i es creia que era Jesucrist. El noi es comprometia a fons amb el seu paper: durant tot el capítol va vestit amb una túnica blanca, fa suposats miracles amb dònuts i alliçona els seus amics. L'emissió del capítol va encendre els ànims de les faccions més conservadores de l'Església fins al punt que Miquel Puig, llavors director de TV3, va dir que l'episodi "vorejava el límit del que és tolerable". Després d'una única reposició, l'episodi va desaparèixer i mai més es va tornar a veure a la televisió pública, tot i que la sèrie s'ha tornat a passar nombroses vegades. L'any 2018, després d'una consulta de l'ARA, la cadena va restituir el capítol, que des de llavors està disponible al 3 a la Carta.

Any 2006. Pepe Rubianes visita El club d'Albert Om per parlar de Lorca, arran de la primera obra de teatre que dirigia l'enyorat còmic. Però l'entrevista deriva cap a qüestions polítiques i, tot d'una, el monologuista engega: "A mí la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás. Y que se metan a España ya en el puto culo, a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando del campanario. ¡Se vaya a la mierda la puta España!”. Les queixes i l'escàndol mediàtic van provocar que la cadena emetés una nota disculpant-se davant "les persones que poguessin sentir-se molestes" amb les declaracions de l'actor. Tot i que no s'observava que el presentador hagués actuat malament, el CAC recomanava demanar perdó per aquell moment televisiu.

L'entitat ultra Denaes va impulsar una causa judicial contra Rubianes i Om per ultratge a Espanya que va quedar arxivada tres anys després, amb el còmic ja traspassat.

Jair Domínguez és segurament un dels humoristes que més ha eixamplat els límits de l'humor dins de TV3. Una de les polèmiques més recordades de la televisió pública és la que va protagonitzar quan va participar al Bestiari il·lustrat el 2012. En el capítol dedicat a la seva figura apareixia armat amb una pistola i enfrontat a quatre dianes en què hi havia dibuixades caricatures del rei Joan Carles, el príncep Carles d'Anglaterra, el periodista Salvador Sostres i l'expresident del Palau de la Música Fèlix Millet. A preguntes de la presentadora, Bibiana Ballbè, Domínguez va decidir a quina part del cos dispararia a cada personatge —en tots va optar pels genolls o els turmells— justificant la seva decisió. Posteriorment, un efecte sonor i unes taques de pintura vermella sobre la diana corresponent il·lustraven el tret.

Domínguez i Ballbè van anar a judici per un presumpte delicte contra la Corona –va obrir diligències la Fiscalia, però l'associació ultra Manos Limpias també va presentar una denúncia– i el programa va rebre crítiques de polítics com Francesc Homs o Josep Antoni Duran i Lleida. Arran de la polèmica, la CCMA va decidir retirar l'espai de cultura de la graella del 33 durant uns mesos i va fer dimitir la seva directora, Mai Balaguer. Finalment, l'humorista i la presentadora van ser absolts dos anys després.

L'any 2014, el programa de sàtira política Polònia emetia un gag en què es feia una recreació d'una de les escenes més conegudes de la pel·lícula El hundimiento, el moment en què Hitler perd els estreps davant dels ajudants que l'avisen que l'exèrcit alemany ha perdut diverses batalles. En l'esquetx humorístic es veia Mariano Rajoy reunint-se amb diferents dirigents del PP per valorar el 9-N. L'emissió va indignar el partir conservador, que ràpidament va enarborar la bandera de la banalització del nazisme i va portar el cas al Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC), que va acabar rebutjant la queixa. Enric Millo, en aquells moments portaveu del PP, va manifestar que el programa "havia comparat el màxim dirigent d'una formació política democràtica i membres del seu govern amb Hitler i dirigents nazis". En aquella ocasió, TV3 es va alinear amb el Polònia i va defensar que es tractava d'un programa de sàtira i que el gag no incloïa cap referència al nazisme, ni verbal ni visual.

El programa va respondre a la polèmica fent autoparòdia: només començar el següent capítol, van tornar a reproduir l'escena de la pel·lícula, aquest cop amb Toni Soler, director de l'espai, com a protagonista i envoltat de guionistes. Quan un d'ells l'informa que el PP els ha denunciat al CAC, Soler esclata i diu: "Us vaig dir que no volia res que tingués a veure amb el nazisme! Us vaig dir que aquest esquetx ens portaria problemes! Que tothom està molt susceptible!". La bronca va pujant de to fins que Soler acaba amb un "guionistes, escòria".

L'octubre del 2019, dos dies després que es fes pública la sentència del judici del Procés, l'Està passant, informatiu satíric de TV3, feia un acudit que va revoltar els Mossos d'Esquadra. A la seva secció, Magí Garcia (conegut com a Modgi) va mostrar la imatge d'un bulldog amb gorra de policia i una altra en què el gos portava un casc antiavalots i una pistola de foam, i va advertir: "Tu creus que aquest gos hi és per protegir-te, però potser et borda, et mossega o, encara pitjor, et dispara bales de foam o pilotes de goma". L'humorista va mantenir l'equívoc entre mossos i gossos durant tota la secció, amb comentaris com "I qui li torna l'ull a un nano de 22 anys? Els putos gossos aquests de merda?" Més endavant, Garcia va mostrar una imatge del conseller d'Interior, Miquel Buch, i va afegir: "Perquè la culpa no és seva, realment. La culpa de qui és? Dels amos". "No sé si s'ha entès la metàfora", va dir el col·laborador per cloure el gag.

La broma va ser denunciada pels sindicats de Mossos, el sindicat de funcionaris CSIF i la Fiscalia. La resposta del programa va ser, un cop més, l'autoparòdia: després de la denúncia de la Fiscalia, Toni Soler i Jair Domínguez van començar una de les emissions convertits en gossos.

Tot i que no es va arribar a emetre mai, es tracta del fragment més recordat del Bricoheroes i la premsa anticatalanista el branda com a exemple de la perversió de TV3. La polèmica arrenca quan en Peyu, un dels dos integrants d'aquest espai de paròdia junt amb Jaïr Domínguez, fa saber que li han censurat un fragment del capítol que s'havia d'emetre i el comparteix a les xarxes perquè la gent el valori. En el gag en qüestió, emès el 2021, Domínguez li demana que imagini què faria si de sobte es convertís en milionari. Després de diverses respostes, l'altre li insisteix que pensi en gran. I en Peyu etziba: "Em cardaria gràcia que me la mamés Letícia Ortiz". El director del moment, Vicent Sanchis, va defensar que no es tractava de censura, sinó del control editorial que li pertoca com a director d'una televisió pública.

L'afer encara s'embolicaria més quan algú –cal suposar de la mateixa TV3– va filtrar el fragment sencer, que incloïa una referència a la infanta Elionor, menor d'edat. En Peyu va aclarir que aquell fragment concret mai el van intentar emetre i que era part d'una improvisació que ells mateixos havien decidit retallar. Aquella va ser, en tot cas, la gota que va fer vessar el got d'un programa que acumulava preguntes parlamentàries a dojo, sobretot pels seus estereotips sobre andalusos, gitanos o agents de policia que els seus creadors sempre van defensar dient que es tractava de les bogeries que deien dos personatges ficticis. L'espai, popular sobretot entre els joves, no va renovar.