Dimarts a la nit, Risto Mejide entrevistava Bárbara Rey al seu Chester de Cuatro. Una conversa enfocada a conèixer els detalls de la relació sexual i afectiva que va mantenir amb el rei Joan Carles. Però també a descobrir quins possibles xantatges es van produir fruit del trencament d’aquesta relació i d’on provenien els diners per liquidar els assumptes. Més enllà de la carrinclonada poètica inicial amb què sempre comença el programa, abans de l’entrevista Mejide es va assessorar amb dos periodistes especialitzats en aquest cas. Tots dos van coincidir que l’essencial era descobrir si existeix un possible pacte de silenci entre Bárbara Rey i l’emèrit i si els diners per comprar aquest silenci tenien un origen públic.
Risto Mejide va fer una entrevista ordenada i amb preguntes molt concretes, sempre amb un to molt cordial. Bárbara Rey s’hi va trobar còmoda de seguida i aquell nivell d’atenció i interès li suposava una manera de sentir-se reconeguda. Ella mateixa va admetre que la conversa li estava resultant terapèutica. El Chester es va convertir en chaise-longue. L’actriu se sent més còmoda parlant del passat d’aquesta relació que no pas del tram final més traumàtic i fosc. Però, en tot cas, dels aspectes clau que calia resoldre no en vam treure l’aigua clara. Bárbara Rey és una artista de les insinuacions i les mitges veritats i molt hàbil en manipular el discurs per diluir el focus de la conversa. També sap fingir que hi ha situacions que no recorda o que són intranscendents. Pel mig dels llençols monàrquics, les gravacions de vídeo sexuals i telefòniques i els estira-i-arronses amb el rei emèrit també van aparèixer els maltractaments que va rebre per part del seu marit, el domador de lleons Ángel Cristo, desembocant en una part molt tràgica de la seva vida.
El més evident de l’entrevista és que Bárbara Rey és una estratega. Juga amb la seva aparença de vedet dolguda, però s’ha relacionat durant molts anys amb el poder en els nivells més sòrdids. Les explicacions de Bárbara Rey no aclareixen gran cosa però retraten la cara més fosca del poder polític i els serveis secrets espanyols. També de l’ús de la sexualitat en aquestes esferes com una arma més de defensa i atac. I ella també la va saber utilitzar en el rol que li van assignar. Es mou bé en pantans masclistes i de joc brut. L’actriu interpreta un paper moix però no és del tot innocent. Nega qualsevol xantatge o intercanvi econòmic amb el rei. Fins i tot el va acusar de no deixar-li diners quan ella els hi va demanar perquè estava escurada i la seva germana tenia càncer. Però la seva necessitat d’estar parlant i donant voltes al tema en diferents entrevistes sense aclarir res comença a semblar un mètode més de pressió a l’emèrit. És com si, des dels platós, continués portant al límit el seu silenci, insinuant, des de la pantalla, que tot allò encara té un cost. Veient el Chester, és com si Bárbara Rey continués insinuant-se i enviant missatges a Joan Carles des de la televisió per recordar-li que encara és perillosa i que en qualsevol moment pot parlar.
