Del 'Mas style’ a ‘La Xavineta’: com es pareixen els números musicals del 'Polònia'?

BarcelonaDisset anys, els que porta en antena Polònia, donen per a molt. Entre altres coses, per fer alguns dels gags musicals més recordats de la història de TV3. Del Mas style als més recents Ay, papá de Rigoberto Borboni o La Xavineta, amb el Barça com a rerefons, el programa de sàtira política acumula una extensa i reeixida cartera de videoclips musicals, 430 en total. Aquesta setmana Polònia ha celebrat el dissetè aniversari i ho ha fet amb un episodi que incloïa un medley de moments musicals icònics, un macronúmero que tot just van acabar de rodar dijous. A mig matí, un Artur Mas (David Marcé) i un Xavier Trias (Pep Plaza) vestits de gala es passejaven pel plató fent els saltets del popularíssim Mas style, mentre que Franco (Manel Lucas) agafava la guitarra per demostrar la seva vena rumbera amb No estaba muerto, estaba de parranda. També estava per allà la reina Letícia (Agnès Busquets), fent-se els últims retocs per posar-se en "mode Rigoberta". L'episodi d'aniversari, emès aquest dijous, ha marcat el rècord de temporada: 491.000 espectadors i una quota de pantalla del 22%.

El lligam del programa amb l'actualitat fa que el rodatge de Polònia, que se sol fer els dimecres i els dijous i arrenca a les sis del matí, tingui un punt de cursa contrarellotge i requereixi uns actors totterreny, també en l'àmbit musical. La facilitat per cantar és un aspecte que ha anat guanyant pes en els càstings per incorporar nous membres al repartiment del programa, segons explica el seu director, Roger Rubio. I amb raó, els videoclips són un dels continguts més virals del programa i molts sovint aconsegueixen ressò més enllà de Catalunya, especialment si estan protagonitzats per personatges vinculats a la política espanyola. En el rodatge hi ha poc marge per a l'assaig: els actors han de clavar la coreografia i alhora quadrar els moviments de la boca amb la lletra de la cançó que han enregistrat prèviament i que es fa sonar mentre es filma per tenir la referència. Repetir i repetir, però sense eternitzar-se, és la clau per obtenir un resultat rodó.

Polònia treballa amb productors musicals, Ten Productions, que són els que s'encarreguen de fer la base musical, cantar la veu a sobre i fer tots els ajustaments perquè s'adeqüi a les tessitures de cada actor. "Últimament, tenim algun truc en el muntatge musical. Abans no teníem Auto-Tune i a vegades a algú li has de donar una mica d'ajuda", detalla el director del programa. Per a Rubio hi ha tres elements essencials perquè un videoclip triomfi: triar una cançó atractiva i que la gent reconegui; tenir bones veus, i que la lletra i l'estil de la cançó quadrin amb el que es vol explicar. "No poden ser tries molt òbvies, però has d'escollir una peça musical que per la música, la lletra o el vídeo et porti al tema que vols fer", diu.

La ment dels musicals de 'Polònia'

Darrere dels musicals de Polònia hi ha normalment Xavi Fernández, guionista que és responsable del 90% dels videoclips dels darrers cinc anys del programa. "Tinc poca oïda i poc coneixement, però almenys el sentit del ritme sí que el tinc i això va bé", explica aquest admirador confés de Broadway i el West End. Fernández detalla que a l'hora d'enfrontar-se a un número musical hi ha dos camins possibles. El primer, partir d'allò que es vol explicar i buscar la cançó que pugui ajudar a fer-ho. La segona opció és agafar una cançó que estigui d'actualitat, com ara el tema de Shakira i Bizarrap, i decidir amb quin tema vincular-la. "El que no m'agrada és, per exemple, voler explicar l'ampliació de l'aeroport i agafar una cançó només perquè a mi m'agradi. Ha de tenir-hi alguna vinculació. Que digui port o que hi surtin avions. Perquè el musical tingui alguna cosa més ha d'haver-hi alguna relació entre el tema i la cançó", detalla.

De tots els números que ha fet per a Polònia, Fernández assegura que se sent especialment orgullós del Bohemian Rhapsody que resumia la situació postelectoral del maig del 2019."La idea se'm va acudir mentre anava de camí a la feina en el cotxe i estava cantant. No portava lletra, tot i que normalment, quan proposem un musical, el dilluns a les 10 del matí ja portem una part de la lletra adaptada i la cantes a la reunió", explica el guionista, que assegura que en aquestes trobades se senten "vertaders desastres" d'afinació. A partir d'una única frase –"Llega Vox, llega Vox, se nos viene un fandango"– van construir la resta del número, que incloïa tota la cançó de Queen, gairebé sis minuts. Fernández ho recorda com una feina titànica, ja que van rodar part del número sense tenir moltes de les veus enregistrades. "Normalment, quan gravem els actors ja tenen una versió amb les seves veus. En el cas de Bohemian Rhapsody, la referència de veu va ser la meva. Quan s'estava acabant d'empaquetar el programa, el responsable de postproducció musical i jo encara estàvem acabant la cançó. El primer dia que vam gravar veus, allà no sonava a Freddie Mercury", diu. Tot i que es van témer un gran desastre, se'n van sortir i l'esquetx musical va tenir gran ressò.

El Bohemian Rhapsody va ser un tour de force, però Rubió confessa que alguna altra vegada també han saltat les alarmes poc abans de la gravació del número per haver-se fixat objectius massa ambiciosos. Cita com a exemples recents, que al final van sortir bé, el número en què Ada Colau recreava el videoclip de Flowers de Miley Cyrus. "Vam demanar a l'Ajuntament rodar al Saló de Cent, al despatx de l'alcaldessa... i, per a sorpresa nostra, ens van deixar accés total. Vam poder estar-hi tot el matí", explica satisfet. Un altre repte va ser muntar l'embús de trànsit d'Un altre dia de caos, inspirat en l'Another day of sun de la pel·lícula La La Land. "Aquí sí que vam tenir la sensació, quan ja feia quatre hores que rodàvem amb molts ballarins i figurants i fent un pla seqüència, que havíem estirat més el braç que la màniga. El resultat, però, va ser collonut", reconeix.

Senya d'identitat gairebé des de l'inici

Sobre la viralitat dels números musicals del Polònia fora de Catalunya, Rubio assegura que és impossible de preveure. "Darrerament, sí que és veritat que saps que pel tema o el moment en què ens trobem, determinat número pot portar cua, com va passar amb l'Ay, mamá. Allà sí que vam intuir que tindria repercussió perquè era la família reial i pel tema que tractava. Però a vegades hi ha coses que es viralitzen i no sabem el perquè". Fernández afegeix que també hi ajuda que personatges públics com Pablo Iglesias o Irene Montero a vegades repiulin alguns dels esquetxos. Un dels exemples paradigmàtics de viralització dels continguts musicals va ser el videoclip protagonitzat per Manuel Valls quan va anunciar la seva renúncia com a regidor a l'Ajuntament de Barcelona. L'esquetx va triomfar a Catalunya, però també a França, on Valls ha fet bona part de la seva carrera política. Les cadenes de televisió franceses no es van poder estar d'emetre el gag, per a gran irritació del polític.

Queco Novell, que està des del principi al programa, creu que els números musicals han acabat sent "marca de la casa" perquè es fan gairebé des de la primera temporada. "La gent aquí està molt acostumada a aquests números perquè això ja ho feia La Trinca. Agafaven un tema, en feien una cançó i la gent se la sabia de memòria", reflexiona. Els números musicals es van incorporar al programa d'una manera natural, segons explica Toni Soler, creador del format. "Hi havia una inèrcia favorable a fer-ho perquè bona part dels actors són bons cantants o ballarins. A més, la música com a element humorístic funciona molt bé. A tots ens agradava molt i al públic també, gairebé diria que més que a nosaltres", assenyala.

Amb 430 números musicals és difícil recordar-los tots, però la majoria dels membres del Polònia tenen clar quins són els seus favorits. Toni Soler, que confessa que no és un apassionat dels gags musicals, cita el que van fer quan van arribar als cent programes, que està inspirat en l'Y viva España, de Manolo Escobar. "Es deia que Visca Polònia, i era doblement irònic", recorda. En canvi, Queco Novell tria El amo del PP –inspirat en un tema d'Els miserables–, que va protagonitzar en el paper de Mariano Rajoy. Agnès Busquets recorda amb especial estima la cançó en què Ada Colau estava dividida entre el seu passat activista i el seu present com a alcaldessa. "La cançó és molt bonica i recordo cantar-la i emocionar-me. M'agafava la plorera i pensava: «Que no et passi vestida de Colau, perquè tot l'equip s'enriurà de tu»".