Sánchez s’enfronta a l’efecte Intxaurrondo
Divendres al matí Pedro Sánchez assistia a La hora de La 1, el magazín informatiu matinal on la periodista Silvia Intxaurrondo va sotmetre Alberto Núñez Feijóo a una entrevista molt rigorosa i impecable de la qual el líder del PP no va sortir gaire ben parat. L’entrevista, per tant, implicava una gran pressió professional. Els dos periodistes segur que se sentien fiscalitzats per garantir una equanimitat periodística a l’hora de tractar els dos candidats. Igual que el dia de Feijóo, Marc Sala va ser l’encarregat d’obrir la conversa demanant una valoració global dels debats fets en les últimes setmanes. Li va preguntar també com recordava, ara que ja havien passat els dies, el famós cara a cara a Antena 3. No era una pregunta innocent. Va aprofitar l’actitud oberta i proactiva del socialista respecte als debats per demanar-li si, en el cas de governar els pròxims quatre anys, emprendria una reforma legal perquè els debats electorals quedessin assignats per llei als mitjans públics per evitar que els candidats decidissin on anar en funció de la conveniència personal i els interessos mediàtics. Sánchez s’hi va comprometre amb una certa tebior que va obligar Sala a repreguntar.
Intxaurrondo i Sala tenen la virtut de saber fer preguntes curtes que exigeixen als polítics marxar del discurs après. "Si tiene que volver a gobernar en coalición, ¿qué no se debe volver a repetir", li va demanar Intxaurrondo després de fer-li valorar l’experiència de governar en coalició. "¿Exigiría el Partido Socialista el ministerio de Igualdad?" Són preguntes ben pensades perquè, tot i que pivoten sobre els temes centrals de la campanya, estan plantejades des d’angles diferents i la resposta pot implicar un titular informatiu contundent. Comminen el candidat a mullar-se molt clarament davant de l’audiència. "A usted se le ha criticado mucho por pactar leyes con los partidos nacionalistas. ¿Lo volvería a hacer?". "¿Usted les daría a cambio un referéndum o una amnistía?". Més enllà d’obligar Sánchez a ser precís, aclareix plantejaments a l’electorat, i, alhora, també permet desmuntar determinades acusacions reiterades que fa el PP.
Intxaurrondo, amb el mateix to seriós i lacònic, demanava a Sánchez que fos breu. Li va recordar que no havia derogat la llei mordassa tal com s’havia compromès. I davant la justificació de Sánchez per fer-ho més endavant, ella li va advertir: "He buscado en su programa electoral y no he encontrado su compromiso". Al final, Intxaurrondo va preguntar-li al socialista –potser amb falsa ingenuïtat– si el líder del PP, després de rectificar les afirmacions sobre el cas Pegasus, s'havia posat en contacte amb ell per donar-li explicacions per haver-lo acusat falsament. La resposta era òbvia. Aquella última demanda d'Intxaurrondo fugia de la necessitat de qüestionar el candidat que tenia al davant i més aviat semblava una nova oportunitat per tornar a posar en evidència Feijóo. I tenint en compte que tenia al damunt la lupa de l'equanimitat, aquest calbot final al PP per tancar l’entrevista ja va semblar ganes de rabejar-se.
