Pedro Sánchez i el mòbil de García Ferreras
Dijous al vespre, Antonio García Ferreras va entrevistar Pedro Sánchez a La Sexta. La conversa es va produir al Saló Tàpies de la Moncloa, sota la imponent i acolorida presència de les obres de l’artista Esteban Vicente Pérez dominant l’escena. Els finestrals oberts de bat a bat permetien ventilar l’espai i mostrar un paisatge nocturn del jardí que també semblava un quadre. Ferreras, calçat amb vambes New Balance, va fer honor al nom de la marca amb un joc d’equilibris televisiu tan descarat com absurd. Per compensar la presència del president del govern en prime time, aquell mateix migdia, només nou hores abans, va convidar Isabel Díaz Ayuso a Al rojo vivo, on va ser entrevistada durant una hora. A la nit, una de les declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid va ser convenientment inserida en imatge durant la conversa amb Pedro Sánchez. Són els malabars d’Atresmedia.
Antonio García Ferreras va fer una bona entrevista en només quaranta minuts. No havien passat ni quatre segons de l’inici de l’emissió que ja li estava engaltant la pregunta al president del govern sense preliminars: “Va a cesar al ministro del Interior, Fernando Grande-Marlaska?” Va arrencar amb la crisi sobre la tragèdia de la tanca de Melilla.
Tota l’entrevista es va desenvolupar amb preguntes molt curtes, directes i concretes que no deixaven gaire marge per pensar a Pedro Sánchez ni tampoc per fugir d’estudi en la resposta. El president del govern va saber afrontar amb naturalitat l’interrogatori, conscient que duia el roc a la faixa d’un titular que convertiria aquella entrevista en la més important de la seva trajectòria. Per donar la primícia de la reforma del delicte de sedició l’endemà mateix no li va caldre ni que el periodista li fes la pregunta. Sánchez l'hi va posar en safata anunciant-li que, tal com es va comprometre, homologaria l'article del Codi Penal sobre el delicte de sedició al de les principals democràcies europees. “Presidente, ¿me está usted diciendo que usted va a reformar el delito de sedición?”, va subratllar el presentador fent-se el sorprès. I a continuació va permetre que Sánchez s’esplaiés en la resposta. Van inserir imatges d’arxiu del judici del Procés per il·lustrar-ho i van escollir la sessió on declarava Artur Mas com a testimoni davant de Marchena. De cara a l’espectador, aquelles imatges tretes de context semblaven convertir l’expresident de la Generalitat en l’acusat.
Ferreras va anar passant per tots els temes d’actualitat i al final de la conversa va incorporar una nova modalitat periodística: incloure les reaccions polítiques que ja havia generat aquella mateixa entrevista. Amb el mòbil a la mà, Ferreras li va poder comunicar a Sánchez que ja hi havia una primera valoració d’ERC sobre l’anunci de la derogació del delicte de sedició. “Muy positiva”, li va fer saber. I també l’advertia que el PP ho considerava “una traición”. En cap dels dos casos va citar les fonts que li enviaven el veredicte. Però ja se sap que García Ferreras és un home amb molts contactes.