Dimecres Miguel Bosé va reaparèixer a El hormiguero per promocionar Bosé, la nova sèrie que relata la seva vida i que es podrà veure a SkyShowtime. El cantant no sembla estar en unes condicions millors que en la darrera entrevista que li vam veure a televisió, en el programa de Jordi Évole. Bosé és un convidat que genera expectatives d’audiència i curiositat en els espectadors. Però no tant per l’interès en la seva carrera musical sinó més aviat per altres factors més subliminars. El personatge histriònic ha devorat la celebritat.
La decadència. Bosé continua tenint aquesta veu agafada tan inquietant, mig afònica. Li va costar començar a parlar, semblava encallat, com si tingués dificultats per arrencar el seu discurs. Tot i voler donar una imatge de normalitat i vida saludable, el seu deteriorament evident comporta morbositat. La que desperten habitualment les joguines trencades.
La imprevisibilitat. Quan apareix en pantalla, Bosé transmet la sensació que en qualsevol moment es pot produir una situació inesperada o fora de control. És un fet força associat al seu deteriorament. Comunica molta inseguretat i això té conseqüències en el paper del presentador.
La tensió. Tot plegat suposa una tensió mal dissimulada. Pablo Motos va fer molt evident una prudència exquisida, gairebé com si li fes por el convidat. El mateix actor José Pastor, que interpreta el paper del cantant a la sèrie, semblava cohibit a l’hora d’interactuar amb Bosé. L’esforç per dissimular delata, en realitat, molta fragilitat.
Actitud reverencial. Pablo Motos el lloava abans de fer-li les preguntes. També li va expressar la seva devoció des que era jove per deixar-li clara la seva complicitat. Aquest servilisme connecta amb aquesta inèrcia tan espanyola de reverenciar les grans dinasties privilegiades del país. I amb aquesta tirania implícita que destil·len determinades figures. La hipocresia acaba convertint qualsevol circumstància en fascinant. Pablo Motos li va preguntar a Bosé pel seu consum de drogues com una qüestió del passat. “¿Cuánta cantidad podías llegar a consumir?”, li demanava en un programa d’entreteniment familiar, valorant-ho com si fos una proesa digne d’elogi.
La deriva reaccionària. El discurs caduc que Bosé ha promocionat a través de les xarxes el porta a fer afirmacions de caràcter polític: “En la Transición había más libertades que ahora”, va subratllar. I Motos li va donar la raó. Comentaris que garanteixen la viralitat postemissió.
El coronavirus. El xou imprescindible: preguntar al cantant per qüestions científiques. “En México ni nos enteramos de la pandemia”, va afirmar. Segons dades de l’OMS, hi va haver 626.000 morts vinculades al coronavirus en aquell país.
Malgrat aquesta coacció social que lamenta Bosé, el cantant té encara la llibertat d’escampar bestieses. I aquest és, segurament, el gran espectacle: un home que no sembla tenir consciència de la imatge que projecta i de com se n’alimenta la televisió.
