Dimecres, Oriol Junqueras va anar de convidat a Espejo público. La trobada amb Susanna Griso no podia ser més oportuna. El pla de condonació del deute havia ocupat una bona estona del debat d’actualitat del programa, i era evident que provocava indignació i escarafalls entre els col·laboradors. Com era de preveure, en la línia editorial del magazín també es percebia la displicència habitual que els genera tot allò que té a veure amb Catalunya.
Griso va anar a trobar Junqueras, que l’esperava assegut a la butaca de convidat. La presentadora el va saludar amb l’elegància habitual i va començar l’entrevista. La condonació del deute no va trigar a aparèixer, però abans de demanar-li a Junqueras que s’expliqués sobre el tema, la presentadora va preferir introduir-lo des de les queixes del PP. I abans de deixar respondre el convidat, li va proposar veure el vídeo que havia viralitzat el PP en què comparava la inversió pública que es podia fer amb aquell deute que es perdonava a Catalunya. “Déjeme que escuchemos y nos responde”. Van partir la pantalla. En el costat esquerre van emetre íntegrament el vídeo del PP, sense retallar-ne ni un bri. Fins i tot van mantenir la imatge inicial en què es veu un muntatge fotogràfic amb Puigdemont i Junqueras banyant-se en una piscina plena de monedes d’or. Al costat dret de la pantalla van mantenir Junqueras observant el vídeo. Que si la construcció de més de 100 hospitals, el salari de 310.000 metges, 113.000 habitatges socials... Després Griso encara no el va deixar respondre i el va convidar a veure un altre vídeo sencer llençat a les xarxes pel PP. Aquesta vegada era el del president de l’Aragó explicant en una pissarra la trampa de la condonació i com es perjudicaria la seva comunitat. Més d’un minut, íntegre, amb Junqueras escoltant les lliçons del PP. Susanna Griso, donant per fet que totes les dades i càlculs eren certs, va dirigir-se desafiant a Junqueras: “307 euros más para cada catalán. A ver cómo se lo cuenta ahora a un madrileño o a un aragonés...” I Junqueras va dir amb to foteta el que els espectadors també vam percebre des de casa: “Tiene mucho mérito que una entrevista a un representante de ERC se convierta en un publirreportaje del PP”. Aquella tirallonga de vídeos del PP, emesos íntegrament, era innecessària a l’hora de demanar un aclariment a Junqueras. I la manera com el programa semblava avalar la solidesa dels arguments del PP corroborava el biaix ideològic del programa. Griso s’excusava: “No es un publirreportaje, pero escuchamos a las voces más críticas para que usted tanga la oportunidad de responder”. Segur, però anar a remolc de la propaganda mediàtica i digital dels partits no només amb un vídeo sinó amb dos, emesos de manera íntegra i consecutiva (i que es van fer estranyament llargs), fins i tot emetent-los abans de deixar parlar el convidat sobre aquella qüestió, va fer més flaire de publireportatge que no pas de periodisme. Es notava que hi havia més il·lusió en ensenyar els vídeos del PP a l’audiència que en escoltar la resposta de Junqueras.
