Griso, estalvia’t 
els petons a Feijóo

Dijous Susanna Griso entrevistava Alberto Núñez Feijóo a Espejo público. La presentadora es va aixecar de la taula de col·laboradors per anar fins al set on l’esperava el líder del PP assegut en una butaca. “Muy buenos días. ¿Cómo está usted? ”, el va saludar Griso mentre li feia dos petons. “Muy bien. ¿Y usted? ”, va contestar-li Feijóo cortès. I quan la periodista es va asseure al seu davant va respondre fent-li una mica de brometa: “Muy bien. Le he dado dos besos y no sé ahora si... ”, en una clara al·lusió a la sensibilitat social que hi ha amb el cas Rubiales després del petó forçat a Jennifer Hermoso. “Ha sido usted ”, va contestar amb un somriure el polític, subratllant la seva innocència. I Griso va riure: “Eso es cierto ”. I va començar l’entrevista.

A la presentació de MasterChef celebrity, els xefs que condueixen el concurs van anunciar que en la nova temporada hi hauria “muchos piquitos ”, sobretot amb Jesulín. “Jesulín va a prisión ”, fins i tot va comentar amb sorna Pepe Rodríguez. Samantha Vallejo-Nágera va dir que la temporada que ve potser trucarien a Rubiales per participar al concurs, i Jordi Cruz va fer bromes amb altres petons que ell s’ha fet amb concursants.

Són situacions que, d’una manera velada, denuncien el que és políticament correcte i l’exageració de la situació. Bromes que reforcen una percepció de confusió entre el consentiment i l’abús, com si fos impossible de discernir entre un fet i l’altre, i que perpetuen, per tant, el masclisme que empara aquestes situacions.

Però més enllà del mal gust de la brometa de Susanna Griso, cal reflexionar sobre un ritual enquistat a la televisió: que les periodistes saludin amb dos petons el polític de torn que va de convidat al seu plató. No cal. No és necessari. El petó preliminar s’hauria d’eliminar de les entrevistes polítiques. És una aproximació física que trenca la distància periodística necessària, sobretot en una entrevista política en què s’ha de produir un joc de tensions. La salutació estrictament verbal i televisiva hauria de ser suficient.

Els periodistes homes no fan petons als polítics, siguin homes o dones. Ni Pedro Piqueras ni Jordi Évole no li van fer dos petons a Yolanda Díaz quan la van tenir al davant en els seus respectius programes. Es prioritza la fredor i l’acció periodística, un clima de tensió cordial. Els dos petons inicials que s’espera d’algunes dones periodistes (per inèrcia protocol·lària o per no semblar brusques) crea una percepció d’intimitat, confiança i afecte que no ha d’existir en un duel periodístic rigorós. Però, al capdavall, tot té una lògica més simple: si Pedro Piqueras, Jordi Évole, Toni Cruanyes o Ricard Ustrell no farien mai dos petons a Feijóo o a Pedro Sánchez, tampoc s’ha d’esperar que els hi fessin Susanna Griso, Ariadna Oltra, Júlia Otero o Ana Rosa Quintana. Per una simple raó d’igualtat. I així, de retruc, la Griso s’hauria estalviat ficar la pota fent comparatives amb Rubiales.