Enterrar el ‘Zona Franca’ abans d’hora com a símptoma
La credibilitat s’acostuma a assenyalar com el gran indicatiu de qualitat d’un mitjà. Els interessos espuris sempre hi han anat en contra, però la digitalització ha afegit una pressió extra per publicar abans que ningú altre i, esclar, s’acaba matant un programa com el Zona Franca quan l’endemà mateix hi ha càstings programats. (Bona sort, Danae Boronat. El repte no és fàcil, però l’equip és magnífic.)
M’agafo a aquest petit exemple local per parlar del 26% d’americans que tenen una opinió favorable de la premsa, segons l’última enquesta Gallup. Es tracta d’un mínim històric. Depenent de com es formula la pregunta, el resultat encara és més desencoratjador: només el 23% es mostren d’acord amb l’enunciat “en general, els grans mitjans vetllen pels interessos dels oients, lectors i espectadors”. És probable que aquestes dades tinguin un punt d’engany. M’agradaria pensar que si es preguntés sobre la credibilitat del seu mitjà —i no del conjunt— els percentatges serien ostensiblement diferents. Potser aquesta enquesta només demostra que l’infern són els altres, és a dir, Fox News per als seguidors de la CNN i viceversa. Però, en tot cas, si es produís aquest efecte seria un magre consol, perquè això ens parlaria d’una polarització que, en general, ha empès els mitjans a atrinxerar-se en la guerra política i cultural perquè anar a buscar els grisos vol dir sortir-ne amb esgarrinxades i l’ase ja ha rebut prou cops per anar fent la guitza als lectors més identificats ideològicament amb el projecte. La bona notícia és que el 72% consideren que els grans mitjans tenen els recursos per ser més acurats. És a dir, que si fallen no és per incapacitat tècnica. I en el cas concret del Zona Franca, ni tan sols hi ha el pretext ideològic: la notícia no es va contrastar amb qui de debò tenia la potestat, o no, de cancel·lar definitivament el programa. Va ser pressa. O mandra.
