TVE Catalunya està oferint a l’audiència bons programes. Senzills, de temàtica acotada i que treballen amb cura el contingut i la forma. Espais fàcilment identificables per a l’espectador, fets amb mentalitat de funció pública. Estan més pensats pel seu valor social i bon gust que no pas per anar a remolc de determinades tendències televisives que busquen la polèmica, l’impacte o el debat. La llàstima és que en massa ocasions passen desapercebuts per a l’espectador, en una graella que té poca repercussió, que massa vegades resulta una mica difusa o indefinida. Un d’aquests programes és Mapes mentals, que es pot veure cada diumenge al migdia, a La 2, presentat per la periodista Ana Boadas. És un espai de divulgació sobre la salut mental. Cada emissió se centra en un aspecte vinculat amb la psicologia. Mapes mentals arrenca amb la clàssica tècnica narrativa del walk and talk, camina i parla, amb introduccions de la presentadora avançant a pas ferm mentre sintetitza a l’audiència tot allò que explicaran. Un recurs molt habitual en el gènere divulgatiu per crear la sensació de dinamisme i energia. Serveix per esborrar les reticències de l'espectador a enfrontar-se a un corpus teòric, convencent-lo que allò que veurà serà amè i accessible, com la passejada que està fent davant de la càmera mentre ens mira als ulls.
El primer capítol el van dedicar a la síndrome de l'impostor i el segon a la gana emocional. Els col·laboradors habituals, terapeutes amb habilitats comunicatives, parlen directament a càmera exposant les causes, els símptomes o les fórmules de superació d’aquestes circumstàncies. Paral·lelament, Ana Boadas s’entrevista amb especialistes en aquella temàtica concreta i amb persones que han patit aquella situació. La mecànica és senzilla: aquestes peces estan fragmentades i es van encadenant i alternant les unes amb les altres fins que, al final del programa, s’ha construït una idea més ben definida d’aquell tema.
La realització i la fotografia hi juguen un paper clau. L’ambientació adquireix la importància pròpia d’un entorn terapèutic. Espais lluminosos, de molta calidesa i confortabilitat i tonalitats clares i relaxants. El programa, de mitja hora de durada, és àgil, però es busca un ritme narratiu relaxat i un clima de diàleg pausat i positiu.
No ha inventat res de nou, perquè hem vist programes abans que s’interessaven per la faceta emocional i la divulgació humanista. Mapes mentals és bonic, lleuger, i de moment no ha volgut furgar en traumes ni odissees. Investiga però no burxa. Escolta però no exigeix. I dialoga però no interroga. Ara per ara aconsegueix amb bon to no perdre l’equilibri emocional del relat. I no és fàcil en una època mediàtica on el drama, l’exhibició de la intimitat i l’èpica de l’esperit de superació han convertit massa vegades la salut mental en una mena de teatralitat victimista, melodramàtica, condescendent i carrinclona.
