Dani Alves, per fascicles
La televisió matinal de dimecres es llevava amb l’exclusiva de l’entrevista a Dani Alves d'El programa de Ana Rosa. Només començar, la presentadora del magazín li va preguntar a la periodista Mayka Navarro, que és qui va fer l'entrevista, si temia les crítiques. Navarro va argumentar que estava preparada per afrontar-ho i va justificar: “Cualquiera de los que ahora nos critican también la hubieran hecho”. Un motiu més proper a la fal·làcia tu quoque que a una argumentació periodística. L’absència d’un raonament més elaborat posa en evidència la fragilitat que existeix a l’hora de justificar l’entrevista a un presumpte violador en presó preventiva més enllà de l’impacte que provoca en l’opinió pública i el reclam que suposa per al mitjà.
Si analitzem el tractament televisiu que es va donar a l’entrevista a Dani Alves a Telecinco, s’han de destacar tres aspectes:
La posada en escena: Música trepidant per presentar-la i rètols en lletres majúscules per anunciar-la, espectacularitzant el cas. El programa d'Ana Rosa transcrivia una selecció de fragments de l’entrevista, llegits per una veu en off masculina. Però en pantalla simulaven el grafisme d’un arxiu sonor per potenciar la falsa sensació d’una gravació. Paral·lelament, encadenaven tot de vídeos antics de Dani Alves parlant a la càmera del mòbil, en primer pla, per fingir la idea d’una declaració més directa i utilitzar-ho com a esquer. En conseqüència, el rostre del futbolista es reproduïa en bucle a la pantalla i al plató, mentre es feia tertúlia sobre el cas. Una sobreexposició inquietant del personatge, en falsa verborrea, que el convertia en el gran protagonista.
Discurs d’Alves: Centrat en reiterar la seva innocència, l’amor superlatiu a la seva esposa, apel·lar a la consciència de la seva denunciant i dir que ell la perdonava per haver-lo denunciat. Un fet delirant que, en cap cas, es pot normalitzar.
Interpretacions compassives: Mayka Navarro, preguntada per la impressió que li havia causat Alves, explicava: “Yo tenía de él una imagen de frívolo y excéntrico y la verdad es que se ha adaptado muy bien”, “Él es muy chiquitito, muy chiquitito…” o “La imagen de él es más empática. Es muy cercano. Muy sereno”, “Es un chaval como muy… con la gorra del revés, muy tranquilo” o “Tiene a su mujer en la cabeza de forma permanente”. Va cridar l’atenció una valoració de Mayka Navarro: “Alves es muy consciente de donde está. Es muy consciente de que le puede caer una condena de diez años y que está dispuesto a aceptarla y a asumirla si toca”. Un posicionament inaudit i poc creïble en algú que es considera innocent o acusat falsament d’un delicte.
El culebró no ha fet més que començar. L’entrevista l’aniran desenvolupant en dies successius per treure-li partit. Més enllà de la violència estructural que suposa l’entrevista per fascicles a un presumpte violador, val la pena considerar si, davant la possibilitat d’haver esgotat totes les opcions per sortir de la presó abans del judici, la concessió de l’entrevista forma part d’una estratègia d’Alves. La d’intentar utilitzar els mitjans com una posada en escena més d’un personatge clarament egocèntric amb grans dots de manipulació.
