La plataforma Skyshowtime ha estrenat aquesta setmana el segon episodi de La caída del rey, la sèrie documental on Corinna amenaça amb revelar informació secreta sobre Joan Carles I. Si en el primer capítol deixaven l’audiència amb la intriga de saber què hi havia a la maleta de la caixa forta d’un banc, en el següent, l’examant i col·laboradora del monarca comença a remenar la paperassa que hi ha a dins. Abans, però, ens expliquen fins a quin punt tot el que contenen les maletes negres –perquè en realitat n’hi ha vuit– és valuós.
El documental mostra algunes de les fotografies familiars del rei amb Corinna i el fill d’ella. Per potenciar aquesta sensació d’intromissió en la privacitat del monarca s’utilitzen imatges d’arxiu de la Zarzuela, on veiem passadissos i el despatx del rei. No tenen un valor especial, però com que se’ns mostren intercalades amb les fotos dels àlbums particulars, a càmera lenta i amb una música que desprèn un cert misteri, sembla que la història ens porti fins a racons inhòspits. En general, està més ben construït el clima narratiu que el contingut concret que se’ns revela. La sèrie també recrea una antiga fugida de Corinna en un avió privat, burlant a l’aeroport els serveis secrets espanyols, escapant-se amb les maletes negres plenes de documents cap a Londres. L’escena estimula el suspens per saber què hi ha a dins. La conducta de Corinna és curiosa: és com si hagués viscut tota la seva relació amb el rei com una arxivera acurada, com si actués amb cautela constant per documentar tot el que feia i compartia.
La caída del rey exhibeix alguns documents de manera parcial, com un correu electrònic firmat amb pseudònim pel responsable dels serveis secrets espanyols, el general Sanz Roldán. Però el més impactant de l’episodi no ho explica Corinna. Ens relaten la mort, l’any 1977, d’una suposada amant del rei, menor d’edat, que va morir al precipitar-se d’un balcó després de negar-se a avortar del fill que esperava de Joan Carles. La documentació de la seva autòpsia també va desaparèixer. La sèrie, a través d’exemples concrets, sap transmetre unes idees importants: 1) Com el monarca va copiar del General Franco els mètodes coercitius i d’espionatge per al benefici personal. 2) Com el CNI es va utilitzar com una guàrdia personal per arreglar i facilitar les aventures sexuals i sentimentals del monarca. 3) La misogínia, el masclisme i els abusos contra les dones que es van relacionar amb el monarca. 4) El paper del banquer Mario Conde com a cínic gestor d’alguns dels embolics.
Ara bé, Corinna remena molta paperassa, fa veure que subratlla cartes i escrits arxivats en carpetes, ens ensenya un sobre on el monarca li regalava dinerets al fill de Corinna firmant com a "King", però de manera clara, contundent i específica no acaba de provar res. Vuit maletes de papers i, en dos capítols, molt indici i poca prova. I la sensació final que aquestes sèries documentals serveixen més per continuar espantant Joan Carles perquè afluixi la mosca que no per esbombar un escàndol.
