El dia de la desaparició de Puigdemont a l’Arc de Triomf, a Espejo público van tenir en directe, durant gairebé dues hores, un membre del sindicat USPAC dels Mossos comentant la jugada en directe. Aquell 8 d’agost, Albert Palacio apareixia en videotrucada des de casa seva, des d’una habitació plena de ninots de pel·lícules de terror. Figures i pòsters del Chucky, el Pennywise d'It, el Joker, el Ghostface i altres malfactors emmascarats del cinema. Aquest integrant dels mossos d’esquadra va anar especulant sobre la desaparició i l’operatiu policial fent valoracions polítiques i intervenint amb sarcasme sobre el que passava. Una imatge inquietant, i no només pels pallassos terrorífics que l’envoltaven. La seva participació anava més enllà del que correspon a un sindicat. Es va convertir en analista dels fets fent declaracions de caràcter ideològic i consideracions personals. L’endemà, 9 d’agost, Albert Palacio tornava a aparèixer, aquest cop des del carrer. Potser algú el va advertir que aquell enquadrament ple de ninots sinistres no transmetia confiança. La presentadora Lorena García li demanava que opinés sobre tot el que havia passat el dia anterior i que ho debatés amb un policia nacional. Dilluns 12 d’agost el van tornar a convidar per demanar la dimissió de la cúpula del cos policial. Mentrestant, un altre membre d’un sindicat de la Policia Nacional sol·licitava al ministeri que no s’ampliés la plantilla dels Mossos. Palacio tornava a caure en l’especulació. Dient “Yo creo que...” i “En mi opinión...” teoritzava sobre la fugida i menystenia la figura de Trapero com a pròxim responsable del cos. Dimarts 13 d’agost, Espejo público va donar festa a Palacio, però aleshores va convidar Inma Viudes, portaveu del sindicat de mossos SAP-FEPOL, a qui li tornaven a preguntar per Trapero. Com que ella va ser més conciliadora, l’endemà dimecres tornaven a la càrrega amb Albert Palacio, que es queixava que Salvador Illa hagués exclòs el seu sindicat de la reunió amb els Mossos. Divendres 16, Espejo público convidava Nadia Pajarón, del sindicat unificat de policia, per qüestionar el paper dels Mossos. I aquest dilluns tornaven a convidar la portaveu Inma Viudes. Més que interessar-se per les seves respostes, la clau està en les preguntes de la presentadora, que sempre posen els Mossos en entredit.
L’espectador percep que aquests policies que intervenen en directe són la veu oficial del cos i representen la institució. Com a sindicats tenen una funció, que no és la d’especular sobre operatius concrets, ni practicar el sarcasme polític. Antena 3 i Espejo público van contribuir al desprestigi dels Mossos durant els atemptats del 17-A adduint negligència professional amb fal·làcies polítiques. Ara fins i tot converteixen els portaveus sindicals en pseudotertulians i s’aprofiten de l’afany de protagonisme d’alguns personatges. Una cadena de dretes a la qual li importen un rave els Mossos, la seva eficàcia i els seus drets laborals però que utilitza políticament aquests portaveus perquè, des de fa anys, el que volen és minar qualsevol institució catalana.
