La plataforma digital de Mediaset, Mitele, ha estrenat un videopòdcast presentat pel fill d’Ana Rosa Quintana. Álvaro Rojo Quintana és advocat penalista de professió i té un bufet propi. Té l’aspecte d’un jove conservador madrileny, s’assembla a la seva mare, té una manera de fer més discreta i un tarannà amateur davant de la càmera. Durant la celebració d’un judici per assassinat en què Rojo actuava com a defensa, va coincidir amb Juan Manuel Medina Andrés, l’advocat de l’acusació i col·laborador habitual de magazins televisius. D’aquella confrontació en va néixer una sintonia personal i la idea de fer un programa junts que ara s’ha fet realitat. Mis días en la cárcel són entrevistes de mitja hora a presos il·lustres que relaten la seva experiència entre reixes. Qui obre la sèrie és Ángel María Villar, expresident de la Federació Espanyola de Futbol, que el 2017 va passar deu dies a la presó. L’expresident del Barça Sandro Rossell serà un altre dels convidats. El terme il·lustre és més aviat flexible, perquè la resta d’entrevistats no són especialment coneguts ni mediàtics.
Álvaro Rojo anuncia a l’inici: “Tu vida puede cambiar en un solo instante. Un juicio, una sentencia, y de repente todo lo que conoces desaparece”. Presenten la presó com una circumstància gairebé atzarosa, i no valoren els motius pels quals hi van entrar els convidats. Els interessa només l’experiència com a tal. Mis días en la cárcel respon a l’estereotip més obvi: explicar el moment de la detenció, l’arribada a la presó, els protocols d’ingrés, la vivència de la primera nit, la relació amb els altres interns, la qualitat del menjar, les olors, les activitats i anècdotes, els vis-a-vis i les emocions que ho envolten tot plegat. Medina Andrés, en conversa amb Ángel María Villar, fa un matís curiós:“Queremos dejar claro que las cárceles no son hoteles”. Aquesta tesi pobra i elemental demostra la fragilitat del format. Els advocats fan preguntes com si fossin neòfits absoluts en la matèria, un detall que no diu gaire a favor de la seva expertesa professional. No qüestionen ni aclareixen aspectes rellevants. Villar relata que en el moment de l’ingrés el van fer dutxar. Els advocats fan cara de sorpresos. També li van donar unes “medicines”. En cap cas s’aclareix la prescripció farmacològica. Els mateixos advocats traspuen una frivolitat sobre la presó molt desconcertant. Li pregunten a Villar:“¿Qué llevaba peor, estar en la cárcel o no poder seguir la jornada de Liga?” És un plantejament més morbós que divulgatiu. En una promoció del programa, els dos entrevistadors diuen als espectadors que en cas d’haver d'anar a la presó sempre poden comptar amb els seus serveis. I això explica millor el que estem veient. Mis días en la cárcel sembla un sibil·lí mètode de publicitat dels seus serveis com a advocats. Ara bé, veient la seva poca capacitat per aclarir circumstàncies i aprofundir en la matèria i en el tema del programa, en cas de contractar-los potser ja pots intuir on acabaràs.
