Polèmica a Eurovisió: creixen les crítiques per la decisió de mantenir Israel en el festival
L'organització del festival segueix mantenint que és un concurs "apolític" i que l'expulsió no està justificada
D'ençà que Israel va debutar a Eurovisió l'any 1973 han estat moltes les vegades que veus d'arreu del món han demanat que s'impedís la participació del país al concurs per l'ofec a Palestina. Enguany, en plena guerra de Gaza, les crítiques han pujat de to. Malgrat el malestar internacional, la Unió Europea de Radiodifusió (UER) va confirmar a finals de desembre que Israel estarà present en l'edició d'aquest any, que se celebrarà a Suècia l'11 de maig. En un comunicat oficial, l'organització va remarcar que el festival "continua sent un esdeveniment apolític que uneix audiències de tot el món".
La UER ha decidit no expulsar Israel, però no va tenir tants miraments quan Rússia va envair Ucraïna. L'organització no va permetre que el país participés en l'edició del 2023 a causa "de la crisi sense precedents a Ucraïna" i va argumentar que la inclusió de Rússia podia desacreditar el festival. Quan s'assenyala la disparitat de criteris respecte al cas rus i l'israelià, la UER assegura que si es va suspendre la participació de Rússia va ser perquè el país va violar les obligacions dels membres de l'organització i els valors dels mitjans públics. "La UER és una organització dirigida pels membres [que són les televisions públiques]. Els òrgans de govern de la UER, encapçalats pel consell d'administració, representen els membres. Aquests organismes van avaluar la llista de participants i van decidir que l'emissora pública israeliana compleix totes les normes de la competició", conclouen. Val a dir, però, que abans d'expulsar Rússia la UER també havia defensat el caràcter apolític del festival per intentar no haver d'executar la suspensió i enfrontar-se així amb Putin.
Pressió internacional
Les últimes setmanes s'estan multiplicant les accions per intentar que la UER canviï de parer i prohibeixi la participació d'Israel. Una de les últimes veus a mostrar el seu descontentament per la decisió de l'organització del festival ha estat la cantant La Zarra, representant de França a Eurovisió. La quebequesa d'origen marroquí ha fet una publicació a Instagram en què demana la suspensió d'Israel. "Eurovisió és una competició política, i soc conscient que hi ha artistes que tenen molta por d'expressar la seva opinió. Però el públic té la capacitat de moure muntanyes, si vol. L'audiència que jo vaig conèixer està plena d'amor i de força i per això em dirigeixo a vosaltres. Expulsem Israel d'aquesta competició, de la mateixa manera que es va fer amb Rússia per les atrocitats comeses", diu.
Tot i que no n'ha demanat directament l'expulsió, el representant del Regne Unit per al festival d'aquest any, el cantant i actor Olly Alexander (It's a sin), ha signat una carta de protesta contra les accions d'Israel en la qual s'acusa el país d'estar duent a terme un genocidi. El posicionament polític d'Alexander ha provocat que diverses organitzacions jueves del Regne Unit hagin demanat a la BBC que canviï de representant eurovisiu.
La participació d'Israel a Eurovisió també ha despertat crítiques a Islàndia i Finlàndia. En tots dos països les organitzacions professionals de músics han demanat a l'organització que es repensi la seva decisió. Aquesta setmana 1.400 músics finesos han signat una petició demanant la prohibició d'Israel argumentant que el país està cometent "crims de guerra" a Gaza. En cas de no canviar d'opinió, exigeixen que Finlàndia es retiri del concurs.
Pel que fa a Espanya, RTVE ha donat ple suport a l'organització del festival assegurant que no s'ha trobat cap motiu per prescindir d'Israel. Aquest dimarts, durant la presentació del Benidorm Fest, que serveix per triar el representant espanyol, RTVE va justificar la posició de la UER i va descartar que Espanya es retiri del concurs en senyal de boicot. "És un festival de música. Aquí no ens hi fiquem, nosaltres hi participarem. En el grup de referència s'ha debatut aquesta qüestió i no hi ha hagut cap país que digués que no hi participarà", va dir Ana María Bordas, cap de la delegació espanyola d'Eurovisió. La delegació espanyola sempre evita donar opinions polítiques i moltes vegades no és fins un cop passat el festival que els representants poden expressar el seu parer. Un dels casos més clars és el de Miki Núñez, que va representar Espanya a Eurovisió el 2019, un any en què el festival es va celebrar precisament a Israel i que va estar marcat per les peticions de boicot. A posteriori, el cantant va assegurar que si hagués pogut triar no hi hauria anat. "Jo hi volia participar, però no en aquell país", va assegurar.
Israel participa a Eurovisió des del 1973, quan es va convertir en el primer país no europeu a tenir presència en el concurs (la televisió pública israeliana forma part de la UER des de 1957, fet que li permet presentar-se al festival). El seu debut va estar marcat per un fort dispositiu de seguretat a Luxemburg, seu eurovisiva d'aquella edició, perquè un any abans havia tingut lloc l'atemptat contra la delegació israeliana als Jocs Olímpics de Múnic. En els anys que Israel porta participant a Eurovisió ha guanyat el festival quatre vegades (la darrera el 2018 amb Netta) i ha aconseguit estar en el top 10 vint vegades (el 2023 va quedar en tercera posició amb Noa Kirel).
