Podria semblar complicat decidir quin ha sigut el pitjor programa de televisió de tots els temps. Cada país té el seu. Però als Estats Units la famosa revista d’actualitat televisiva TV Guide ho va tenir clar: The Jerry Springer Show, estrenat a la NBC a principis dels 90. Es considera una de les llavors més prolífiques de la teleporqueria i a Netflix hi trobareu un documental que us acostarà a les misèries d’aquest programa. Ho fa a través del seu ideòleg i productor executiu, Richard Dominick, un professional sense escrúpols que movia els fils del que l’audiència veia a la pantalla. Jerry Springer: peleas, cámara, ¡acción! són dos capítols de cinquanta minuts que, una vegada més, dilaten en excés una història que es podria explicar en poc més d’una hora. Però val la pena veure’ls per entendre els mecanismes de captació de l’audiència, la capacitat del mitjà per esdevenir una foguera de les vanitats i el llegat que ha deixat aquest tipus de televisió porqueria.
Jerry Springer va morir el 2023, però el documental utilitza el creador del seu programa, Richard Dominick, com un personatge fosc que confronta amb els seus propis continguts. A mesura que va explicant circumstàncies del programa, en va veient imatges d’arxiu i fa gala de la mateixa fatxenderia i cinisme que el van fer triomfar. Va saber arrossegar Springer del món dels informatius al de l’espectacle més lamentable, i va convertir un programa mediocre i residual d’entrevistes a la matinada en el ferm competidor d’Oprah Winfrey, el format de més èxit de la televisió nord-americana. Però no ho va fer a qualsevol preu. De l’obscenitat més extrema a la crueltat més insospitada, Dominick explotava el cos de les dones, les denigrava i les convertia en objectes als quals vexar en directe. Buscava les circumstàncies de vida més sòrdides, els conflictes més lamentables i primaris per transformar-los en un esclat de violència insòlit on el feixisme, l’homofòbia, el masclisme i la transfòbia eren l’esquer habitual. El documental compta amb la presència de tres treballadors del programa que es dedicaven a captar convidats i a manipular-los per assegurar-se que garantirien el drama. Els mentien i els amenaçaven perquè oferissin en pantalla el màxim esperpent. El documental també inclou les crítiques televisives de l’època i la mirada dels directius i experts, retratant la hipocresia que sovint envolta els bons resultats televisius: les dades sostenien l’injustificable. Mentrestant, es fa una anàlisi del paper de Springer, un titella acomodat en la fama que es mantenia indiferent i aliè a la deixalla que presentava amb l’excusa que “només és televisió”. Però a l’inici del segon capítol arrenca una història que demostra que era molt més que això.
Jerry Springer: peleas, cámara, ¡acción! posa el focus en un cas concret però serveix per reflexionar sobre tota la teleporqueria que ha triomfat a la televisió. Demostra de quina manera funciona el mitjà i les excuses que, encara ara, envolten la perpetuació d’aquests continguts.
