Dijous a la nit, Documentos TV, a La 2, va emetre El escándalo de las adopciones internacionales, un documental francès que recull les investigacions que s’han fet en diferents països sobre les irregularitats en els processos d’adopció en diferents indrets del món. Corea del Sud, Colòmbia, Xile, Etiòpia, Polònia i el Vietnam són alguns dels països que van satisfer, als vuitanta, la forta demanda d’adopcions. Criatures que ara tenen entre trenta i quaranta anys. El documental es posa en contacte amb persones que, des de Suècia, els Països Baixos o França, han començat lluites col·lectives per denunciar els milers de casos de nadons robats. Un dels aspectes més interessants és com les víctimes d’aquestes circumstàncies expliquen com van descobrir que el seu procés d’adopció no havia estat com els havien explicat. Les famílies adoptants tampoc eren conscients de les atrocitats comeses en els països d’origen d’aquests nens. Les històries esclaten quan, d’adults, intenten localitzar els seus pares biològics. I en el procés de recerca, la història està plena de trauma i dolor per part d’unes mares que van ser induïdes o obligades a entregar els seus fills, o a les quals els hi van arrabassar d’un dia per l’altre sense permís.
Al llarg del documental es van entrevistant persones adoptades en diferents països que un dia ensopeguen amb documents i versions que no s’esperaven. També mares que expliquen els enganys de què van ser víctimes.
La producció té una narrativa que crea molt de suspens al voltant dels fets: “Descubriremos lo impensable”, “Nos estamos acercando a un fenómeno de una escala y una importancia insospechadas”, “Nunca pensé que llegaría a saber lo que ahora sé”. Hi ha algunes imatges d’arxiu que són molt impactants. Les adopcions internacionals que es van produir en el boom dels anys vuitanta es feien efectives a través de companyies aèries. Portaven les criatures a grapats, i una desena d’hostesses uniformades baixaven els nadons de l’avió per entregar-los als pares il·lusionats, que no havien ni de moure’s de la ciutat on vivien. Era part de l’espectacle, com si un exèrcit de cigonyes els portés el bebè. Hi ha casos terribles, com les granges de nadons de Sri Lanka en què embarassaven dones joves i pobres per comercialitzar amb els seus nadons. El documental denuncia com, per satisfer l’elevada demanda, es va crear un mercat competitiu. Un nen enviat a l’estranger a Corea del Sud, per exemple, generava cinc vegades més diners que un nen que s’adoptava dins el mateix país. Espanya apareix en el rànquing dels països del món on les persones adoptades il·legalment no tenen cap institució a la qual recórrer. La història no ens resulta aliena, amb els nens robats del franquisme. I també sabem fins a quin punt les autoritats no han mogut un dit per atendre i reparar aquesta atrocitat. Val la pena recuperar el documental de la plataforma RTVE Play, perquè és una llàstima –i molt simptomàtic– que històries de denúncia com aquesta s’emetin a les dotze de la nit.
