L’Oscar al millor curt documental se l’ha emportat The last repair shop (L’últim taller de reparació), una història delicada i emotiva que et guanya el cor des del primer minut. La nena que surt només començar, mira a càmera i t’explica com li agrada tocar el violí malgrat les seves circumstàncies familiars. Escoltar-la et reté, et desperta la curiositat i t’impulsa a continuar. La producció ens descobreix un taller artesanal de reparació que hi ha a la ciutat de Los Angeles. Sobreviu des del 1959 i té la missió d’arreglar instruments musicals que deixen gratuïtament a estudiants d’escoles i instituts de la ciutat. Conserven vuitanta mil instruments que recuperen la vida cada vegada que els reparen els especialistes del taller i van a parar a les mans d’un altre nen. Un dels treballadors explica com n’és d’important que les criatures puguin accedir a una educació musical: “Alguns venen de llocs amb amor i suport. I d’altres venen de llocs amb molts problemes. Les coses emocionals i mentals costen més de reparar. Això no es pot enganxar. Això demana temps i molta cura...” i ell mateix explica com la música el va ajudar a guarir les seves ferides i tirar endavant: “La música és com nedar. El ritme està sempre present, i si pares, no hi ha música”. Aquesta reflexió és la que permetrà construir una metàfora molt bonica entre la reparació meticulosa dels instruments i la reparació emocional de les persones, especialment dels nens. Tant els artesans que restauren els instruments com la canalla que els toca van explicant a càmera les seves històries personals lligades a la música i a aquell taller. Cada nen ha establert un vincle amb l’instrument. D’una manera molt subtil, la banda sonora del documental s’ajusta al relat i l’acompanya amb música on aquell instrument és el protagonista. Una de les artesanes conserva les desenes d’objectes que ha trobat dins d’una tuba: “És com una comunicació secreta entre el nen i jo”.
Les històries de petits i grans estan molt ben explicades i condensades. Totes tenen una característica comuna: com un detall aparentment insignificant, una casualitat o un instant que trenca la quotidianitat, va adquirir prou rellevància per acabar canviant-los la vida. I d’això parla aquest curt documental. En menys de quaranta-cinc minuts escoltes múltiples experiències de vida plenes d’emoció, no necessàriament dramàtiques. Però, en tot cas, importants per provocar una transformació dels protagonistes. El documental juga amb la imatge i la paraula. El procés d’afinació, de reomplir les esquerdes de la fusta, d’enganxar peces trencades, netejar l’interior, polir el metall o trobar la brossa que espatlla el so es converteixen en una al·legoria del procés de creixement personal. I, sobretot, la música com a remei guaridor de l’ànima. Més que una devoció sagrada per l’instrument hi ha un convenciment de la seva funcionalitat màxima.The last repair shop (Disney+) és un petit tresor perquè en el treball precís, exigent i apassionat dels artesans hi descobrim el desig d’ajudar les persones i l’esperança de canviar una mica el món.
