Mariona: "A la música catalana hi ha un buit d’una veu tipus Céline Dion i m'agradaria anar per aquí"

BarcelonaDes de l'inici del programa, la Mariona, de 20 anys, ha estat la rival a batre per les seves actuacions gairebé sempre rodones (Daniel Anglès li va dir que era "insultantment" perfecta). Estudiant de logopèdia i amb anys de formació al darrere, la concursant defensa que les seves interpretacions no són producte de dons innats, sinó d'un "esperit de formigueta".

Des que va començar el programa et van penjar l’etiqueta de favorita. T’ha pesat?

— No he estat gaire per xarxes i crec que no he sigut conscient de la magnitud de l’etiqueta. Però sí que és veritat que he intentat agrair-ho i, al mateix temps, ignorar-ho per no tenir una pressió extra. Ja en tenim prou, de pressió.

Com vas viure l’última semifinal?

— Va ser una passada. Ha sigut una de les gales que més he gaudit, després de la de repesca. Venia amb la sensació que ja ho tenia tot fet i demostrat. Venia a rematar-ho dalt d’un escenari que ens ha donat moltes alegries. 

Et vas emocionar molt amb la segona cançó que vas cantar a la semifinal, Amor particular, de Lluís Llach, que vas dedicar als teus pares.

— Aquesta cançó era un t’estimo general a tota la meva gent, els meus pares, la meva parella, els meus amics, el públic. Veure els meus pares plorant va fer que m’esclatés alguna cosa al cor. 

Què creus que és el que agrada de tu?

— El que pot agradar és la senzillesa. Soc una persona que a l’hora de parlar, a l’hora de relacionar-me, soc bastant senzilla. A la vegada també tinc aquest esperit de formigueta treballadora. Molta gent pot pensar "tu surts aquí i tot et surt fàcilment", però no és veritat. Hi ha molts anys de feina al darrere, cada setmana hi ha moltes hores de feina al darrere. Jo treballo i ho aconsegueixo, treballo i ho aconsegueixo.

Quan cantes sembla tan fàcil que potser la gent no és conscient de la feina que hi ha. 

— Fa nou anys que faig classes de cant i que volto per escenaris. Tinc formació en cant clàssic, cant modern, música clàssica i música moderna. Llavors, realment, hi ha molts anys de feina. No és "agafo el tema i diumenge ja em surt": hi ha molts matisos, moltes coses a treballar si vols fer un número ben fet. 

—

Cap a on creus que podria anar el teu futur professional?

— A mi m’agradaria seguir component. Crec que ara pot ser una mica més fàcil fer arribar la música que faig al públic perquè tinc un altaveu més gran. Crec que en la música catalana hi ha un buit d’una veu tipus Céline Dion, però no només de balades.

Una gran icona femenina?

— Exacte, crec que en aquest tipus de música en falta una en català. En altres gèneres sí que n’hi ha, de grans icones femenines catalanes. M’agradaria molt anar per aquí. 

Com et planteges la final?

— És un regal, i més fer-ho al costat de dues bèsties com el Triquell i la Núria. Crec que gaudirem més que amb la semifinal. El que passi passarà. 

L’últim pas del concurs són els dos concerts al Sant Jordi. Com ho vius?

— Són un regal encara més gran. Qui m’havia de dir a mi quan em vaig presentar al càsting que al juliol faria dos concerts al Sant Jordi? No té cap mena de sentit.