Televisió

'Mort, qui t’ha mort' i la música de 'Tor', el Far West català

La banda sonora d'Eloi Caballé i Aleix Sans i la cançó de Roger Mas acompanyen els espectadors al llarg de la història de 'Tor'

Barcelona"Mort, qui t'ha mort? Mort és qui no parla". Si algú ha vist Tor, encara que només hagi sigut un episodi, segurament estarà recitant dia sí dia també aquests versos com si fossin un mantra. El tema de Roger Mas, que sona a la careta d'inici de la docusèrie de Carles Porta, s'ha convertit en un dels senyals d'identitat de l'èxit de TV3. Es tracta d’una cançó que el cantautor de Solsona va incloure al disc Totes les flors i que utilitza la fórmula medieval andorrana que es feia servir en l’aixecament judicial de cadàvers [quan es trobava un cos, un nunci preguntava fins a tres vegades "Mort, qui t'ha mort?" Davant la falta de resposta, es declarava la mort]. La versió que s’escolta a la sèrie, però, no és l'original sinó un nou arranjament fet per Eloi Caballé i Aleix Sans, responsables de tot el disseny sonor de Tor i també de Crims, perquè encaixés amb tot l’univers musical que volien per a la sèrie.

Cargando
No hay anuncios

"Li volíem donar un toc més de pel·lícula. Posar-hi més elements de corda, que sonés tot més misteriós i fosc. L'original de Roger Mas em fa pensar en contrabandistes cantant en una fonda mentre beuen cervesa o rom. Volíem treure una mica això i donar-li més profunditat, que fes pensar més en el món tradicional i els seus rituals. Que fes pensar en gent dansant al voltant d'un foc", explica Caballé, que detalla que inicialment tenien por que a Roger Mas no li agradés la proposta. Afortunadament, al cantautor li va agradar el plantejament i va accedir a tornar a gravar la cançó amb la nova composició.

L'ús d'una cançó amb lletra per a la capçalera és un canvi respecte a les altres produccions televisives de Carles Porta, que normalment tenen només música inicial. Santi Baró, realitzador de Tor, va explicar a Caballé i Sans que la idea de l'equip per a la capçalera era "fer un True detective", és a dir, utilitzar un tema cantat que traslladés a l'espectador l'imaginari de la història. L'objectiu, si fem cas a la fascinació que desperta la cançó, s'ha assolit. "La lletra del tema de Roger Mas quedava perfecta", afirma Caballé.

Cargando
No hay anuncios

Instruments antics

Caballé explica que ell i Sans feia temps que esperaven el moment de poder posar música a Tor, ja que la relació d'anys que tenen amb Carles Porta els feia pensar que tard o d'hora arribaria la docusèrie. "Sabíem que era un cas molt especial, que ens havíem de distanciar de Crims i que havia de ser fet molt a mida. Feia temps que li donàvem voltes i que investigàvem amb instruments antics per veure quins ens podien fer servei i quins no", detalla.

Cargando
No hay anuncios

Un tambor gegant de pell d'animal –construït expressament–, xerracs, un rabec –un violí antic que es toca en vertical– o un acordió són alguns dels instruments que sonen en l'evocativa banda sonora de Tor. "Vam començar a construir un imaginari sonor, a envoltar-nos d'elements que ens recordessin una miqueta el món tradicional, i a partir d'aquí vam començar a jugar", recorda Caballé. Carles Porta va celebrar especialment la inclusió de l'acordió, ja que es tracta d'un instrument molt vinculat al Pirineu lleidatà, on hi ha el poble de Tor. "[Porta] ens va explicar que en aquella zona es fan tornejos i quedades d'acordionistes en els quals toquen i canten", recorda.

Cargando
No hay anuncios

Per afegir-hi un element cinemàtic que fes que la música no fos purament tradicional, van optar pel banjo, que toca Enric Caballé, germà d'Eloi Caballé, un instrument que connecta directament amb el món del western, un univers sovint esmentat pels personatges de Tor. De fet, més d'un dels entrevistats de Porta es refereix al poble i la zona com "un Far West sense xèrif". Un cop van posar un peu en el western, Caballé i Sans van començar a afegir altres instruments vinculats a aquesta sonoritat, com l'harmònica.

Cargando
No hay anuncios

Caballé destaca la gran llibertat de què han disposat a l'hora de confeccionar la banda sonora, un element que considera indispensable per acompanyar emocionalment l'espectador.