En les darreres hores s’ha fet viral un fragment del Masterchef d’aquesta setmana en què el xef i membre del jurat Jordi Cruz menysprea Tamara, una concursant que comunica que abandona el programa per protegir el seu benestar. Cruz es fa l’ofès i la convida a tornar el davantal i agafar la porta sense que s’hagin de donar més explicacions.
Els psicodrames i els numerets són recursos habituals del programa. I si observem el que ha passat en jornades anteriors, és fàcil entendre per què algú pot preferir plegar abans que cedir a la toxicitat del programa.
La setmana anterior a l’abandonament, el jurat va criticar l’actitud de Tamara. Consideraven que no havia exhibit desesperació ni indignació davant la incompetència d’un company. Com que la concursant és assessora de finances, el xef Pepe Rodríguez va posar en dubte la seva professionalitat: “¿Y con tus consejos de finanzas eres igual de buena? Me refiero a que si esta actitud conformista la gastas en tu trabajo... ¡ascuas!”. Educadament, Tamara va respondre: “No necesito que metas las finanzas en esto”. Pepe va reiterar-se en l’estratègia, parodiant una suposada desídia que podia tenir amb els clients. En una entrevista posterior, ella va explicar que li havia dolgut que, davant de milions de persones, es qüestionés la seva professionalitat en l’àmbit econòmic, que és aliè al joc. El jurat també va escandalitzar-se quan ella va dir que no aspirava a tenir un restaurant propi perquè tenia altres prioritats personals i Masterchef era només una experiència. “Es la declaración de intenciones más negativa que he oído en mi vida. (...) Porque estás hablando con Pepe, que si estuvieras hablando conmigo estarías saliendo por la puerta”, va dir Jordi Cruz amb to amenaçador. Li va recordar que aquell era un programa per formar xefs i li va retreure que hagués pres la plaça a trenta mil aspirants.
En les edicions quatre i cinc del concurs, el jurat ha normalitzat que els concursants utilitzin l’insult entre ells, com “hienas carroñeras que huelen a podrido”, “maldito desgraciado tirano”. Alguns d’aquests insults es van fer servir, en el muntatge, dirigits a Tamara. Just abans d’acomiadar-la, Samantha li va recordar amb suspicàcia que ja havia demostrat desinterès quan havia explicat que primer li preocupava el seu benestar, després el de la seva mare, el del seu marit i el del seu fill de dos anys, a tall de judici sobre l’ordre de prioritats vitals.
Masterchef accepta l’insult, el menyspreu i la humiliació. També la conducta passiva-agressiva, la manipulació i la tergiversació. I la productora Shine Iberia i TVE ho toleren. En canvi, abominen de la llibertat de no voler participar d’aquesta toxicitat. Com a reality, busquen xais que se sotmetin i participin del tracte vexatori. El gran error de Masterchef, imperdonable en una tele pública, és creure que el programa es pot regir per codis aliens a l’ètica. L’entreteniment televisiu de pa sucat amb oli, amb un legionari terraplanista de concursant, és una farsa on fingeixen ser una acadèmia de prestigi. El més esperpèntic és com contrasta el deliri de grandesa que gasta el jurat amb el patetisme que han construït al seu voltant. És un espectacle de dèspotes que alimenten la discòrdia i la humiliació, sense adonar-se que això és una cultura gastronòmica tirana que ha caducat. I no estan veient que aquests ingredients ja fan pudor de podrit.
