L’injustificat interès pel cas Daniel Sancho
Dijous a primera hora del matí la informació que totes les televisions ens venien com la gran notícia del dia era la sentència del cas Daniel Sancho. Una cadena perpètua per un assassinat que ens han venut per fascicles en l’últim any i del qual encara ens faran empassar moltes hores. Al voltant d’aquest cas hi ha una alarma comunicativa que no s’ajusta a les seves implicacions socials, que són nul·les. El cas Daniel Sancho és un fet aïllat, un drama familiar sense cap repercussió per a la ciutadania. Hi ha desgràcies que poden posar de manifest negligències o mancances del sistema. I aleshores mereixen atenció mediàtica per analitzar els fets, denunciar-los i evitar que el cas es repeteixi. Aquest assassinat està ple de detalls sòrdids, però no té una transcendència informativa que ens impliqui com a societat. En canvi, té una prioritat, unes hores de dedicació, un desplegament de recursos amb enviats especials i un nivell de tensió comunicativa que es fa difícil de justificar.
Un fet que delata aquesta inquietud dels mitjans és la seva fascinació visual pel físic de Daniel Sancho. No paraven d’ensenyar l’acusat en imatges d’arxiu, en banyador, a la platja, sortint de l’aigua, sense samarreta, amb els cabells mullats, com si fos un model de revista. Fins i tot utilitzaven una imatge de gran format del protagonista com a decorat del plató per amenitzar la tertúlia. Es posava en contrast la bellesa masculina hegemònica del protagonista amb les imatges més penoses de la seva detenció i la recreació de l’escena del crim. De l’esplendor a la misèria. També es confrontava l’estatus familiar del noi, fill d’un galant del cinema espanyol, amb la contundència de la sentència de cadena perpètua. Totes aquestes connotacions suposadament glamuroses serveixen per compadir la família i desviar l’atenció de l’atrocitat del crim. Es desdibuixa que, el protagonista, és un assassí que va esquarterar la víctima.
Un dels experts entrevistats a La1 sí que va voler precisar, però, aquest aspecte. Va ser el responsable de la Fundació +34, que assisteix presos espanyols en presons estrangeres. José Carlos Velasco va subratllar: “Asistimos a presos españoles en el extranjero mientras no sean ni asesinos ni violadores, por este motivo Daniel Sancho no será asistido por nuestra organización”.
Al programa Mañaneros de La 1 van organitzar un fet insòlit. A través de dues videotrucades simultànies van aconseguir fer un cara a cara entre els advocats en conflicte. L’advocat de la família Arrieta i l’advocada de Daniel Sancho van retreure’s les estratègies en directe. Els magazins fruïen dissenyant infogràfics on dibuixaven quatre barrots d’una cel·la davant la fotografia del condemnat en primer pla. És difícil justificar tantes hores, tanta fascinació, tant neguit i tanta especulació al voltant d’un fet que no aporta res constructiu ni revelador a l’audiència.