Dimarts la cadena nord-americana Fox News entrevistava el duet de moda: Donald Trump i Elon Musk. El plantejament periodístic era sorprenent, perquè els presidents dels Estats Units solen anar acompanyats del vicepresident, i no d’un assessor presidencial sense autoritat legal per prendre decisions de govern. Musk és el líder del nou Departament d’Eficiència Governamental, el DOGE. Tot i això, el magnat es va presentar a l’entrevista amb una samarreta que deia ‘"Tech support" al pit, com si fos l’informàtic de batalla de l’ala oest. Els responsables de comunicació, però, van garantir que la posada en escena transmetés a la parella la màxima autoritat possible. Tenien sis banderes al darrere: la dels Estats Units, la presidencial i les quatre que representen les seves forces armades –la de l’exèrcit dels Estats Units, la del seu cos d’intendència, la dels marines i la de la força naval–. Tota aquesta iconografia posa de manifest que Musk és en realitat una figura governamental, i que es vol projectar en aquest duet una imatge d’autoritat i acció directa.
Sean Hannity, el periodista de la Fox, estava tan content de ser l’escollit que no se’n sabia avenir. Va mantenir, al llarg de tota la conversa de vint minuts, una actitud servil i complaent, explicitant els seus trenta anys d’amistat amb Donald Trump. Exhibint la seva proximitat amb el president, va revelar als espectadors que no coneixia ningú que hagués pogut sostenir tot el que havia hagut d’aguantar Trump. Hannity va començar subratllant la paradoxa d’aquell binomi, tenint en compte que fa anys Trump va demandar Twitter i l’empresa el va haver d’indemnitzar. S’assegurava que no quedava cap esquerda de rancor en aquest camí de futur que emprèn la parella. El president i Musk van relativitzar les tensions del passat exhibint un vincle incondicional i molt sòlid. “I love the president”, va arribar a dir Musk, i Trump li va agrair: “Que bonic...”, va dir rient. Després va lloar-li diverses vegades el seu altíssim coeficient intel·lectual: “No n’he trobat cap altre de més intel·ligent” va admetre. Davant d’aquell bromance institucional, Hannity els va alertar, amoïnat, que els mitjans d’esquerres volien arrossegar-los a la ruptura: “Volen que us divorcieu”, els va informar. I els dos protagonistes el van haver de tranquil·litzar assegurant-li que n’eren conscients i que ja n'havien parlat. El periodista va insistir en glossar la figura de Musk perquè la gent veiés que no és el dimoni que pinten alguns mitjans, i remarcava que volia que els espectadors entenguessin quina mena de relació tenen. Cada vegada que Trump contestava les preguntes, Musk el mirava assentint amb el cap, demostrant una compenetració especial. Hannity va actuar gairebé com el presentador d’un programa de cites que vol convèncer l’audiència de l’amor verdader dels concursants. La Fox va consumar l’idil·li de la parella més poderosa del moment. El matrimoni formal, oficial i visible entre el poder polític i l’econòmic, normalitzant el camí cap a un règim oligàrquic.
