Intxaurrondo canta les quaranta a Pablo Motos
La polèmica sobre el robatori de convidats entre El hormiguero i La revuelta està adquirint dimensions desproporcionades. Aquest matí ha entrat en joc la periodista de La1 Silvia Intxaurrondo, després que Pablo Motos, per defensar-se, hagués atacat, de retruc, a RTVE. Va acusar la televisió pública de "difondre una versió deformada de la realitat" a l’hora de donar repercussió al conflicte. La copresentadora de La hora de La1 ha plantat cara: “Por cierto, ayer Pablo Motos hizo un discurso dando su versión y criticando duramente a esta casa, RTVE. Habló de mala praxis, habló de desinformación. Sí, Pablo Motos nos acusó de eso a nosotros. El mundo al revés”. La periodista va explicar que Motos va utilitzar una imatge del diari El Mundo on es donava la suposada exclusiva que els informatius públics havien obert amb la polèmica televisiva en ple esclat del cas Aldama. “Obviamente, lo que dice El Mundo es falso”. Meticulosament, va repassar totes les edicions dels informatius d’aquell dia per demostrar que la informació donada per El Mundo i amplificada per Motos era mentida: “En fin, queremos desmentir esto cuando nos vean para que ustedes sepan que están en el lugar adecuado. Nosotros no desinformamos. Nosotros no tenemos mala praxis. Y nosotros podemos avalar con lo que hicimos, con imágenes y con nuestro rostro delante de la televisión, que actuamos bien. Nosotros sí", ha afirmatamb rotunditat la periodista.
Fets els aclariments, es van evidenciar, una vegada més, les estratègies de manipulació habitual d’El hormiguero, en què la demagògia i el victimisme converteixen, dia sí dia també, l’entreteniment en un espectacle ideològic.
La discussió agra entre dos presentadors no pot esquitxar el prestigi d’uns serveis informatius públics. I Intxaurrondo ha fet bé de marcar el territori. La periodista no diu res de l’estira-i-arronsa ridícul per l’agenda dels convidats, però marca una línia vermella en el treball periodístic denunciant els atacs pel broc gros de Motos. Un Motos, per cert, que no va saber veure que, en ple 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència masclista, començava patèticament la seva defensa lamentant que “he sufrido una agresión” referint-se a tot l’embolic.
Ara bé, tot plegat se’ls comença a escapar de les mans. Les rebequeries de Broncano i Motos no s’ajusten ni a la suposada maduresa de dos adults ni a la conducta de dos professionals. Aquest xafarranxo de combat més aviat sembla ja una estratègia que interessa a totes dues cadenes per crear expectatives i, per tant, treure’n rèdit amb les audiències.