Imatges que no es poden veure

Dilluns, l’exèrcit israelià va convocar la premsa estrangera a la base de les Forces de Defensa d’Israel. Volia ensenyar part del material gràfic que havien recollit de la massacre de Hamàs el 7 d’octubre. Van emetre’n una selecció de 44 minuts, en una sessió a porta tancada per a només cent periodistes. Era un muntatge terrible de seqüències provinents de la propaganda visual de Hamàs, les càmeres captades pels equips de rescat israelians, les càmeres de les víctimes i dels seus cotxes. L’exèrcit israelià només en va cedir un minut a la premsa a tall d’exemple, sense que fossin les més greus i sense exposar les víctimes. Una estratègia que evidencia aquesta lluita paral·lela pel relat i per intentar rescabalar-se del descrèdit moral per l’assetjament dels civils de Gaza. Pel que expliquen els corresponsals que van assistir a la projecció, alguns periodistes van haver de marxar horroritzats de la sala davant les barbaritats que es van veure, que anaven més enllà de l’imaginable. La inhumanitat i la crueltat són tan ferotges que la immensa majoria de mitjans s’han limitat a narrar la projecció aclarint que les imatges eren tan salvatges que no es podien emetre en cap cas.

A TV3, Xesco Reverter explicava que les gravacions no es podien ensenyar més enllà d’una escena captada per la càmera d’un vehicle que va ser atacat mentre circulava. De fet, aquesta va ser l’única escena que els mitjans van gosar incloure per transmetre una idea de la crueltat de la massacre. A Antena 3, Vicente Vallés es va limitar a dir que “las imágenes son tan duras que, por supuesto, no las vamos a emitir”. Al Telediario de La 1 i a Telecinco ni les van mencionar. 

A La Sexta, en canvi, el presentador Rodrigo Blázquez, sense prevenir l’audiència, anunciava: “Nuevas imágenes de la masacre de Hamás grabadas por las propias cámaras de seguridad, o las cámaras de los propios terroristas. Hemos elegido los planos menos atroces. Que bastante son... Hemos tapado las imágenes más duras... pero aun así pueden hacerse una idea. Cuarenta y cuatro minutos de terror”. I el que ens van ensenyar en pantalla era una barbaritat. Malgrat un lleuger difuminat, es podia endevinar fàcilment què hi passava, inclosa una decapitació amb aixada. I aleshores, va afegir: “Esto es demasiado. Esto lo vamos a quitar. Lo siento por esas imágenes. Hemos tenido algún problema”. Les van retirar. La Sexta va atribuir a un error l’emissió d’aquelles imatges. Però més aviat va semblar que fingien la relliscada. Integraven part del vídeo sobre la notícia i les havien desenfocat lleument. Però, de fet, ja les havien emès. Després, Blázquez preguntava a la corresponsal que havia assistit a la projecció: “¿Qué es lo peor que has visto?” La batalla de les imatges no només és entre Israel i Hamàs. Sempre hi ha qui procura anar una mica més enllà que els altres, ensenyar una mica més, amb l’estratègia posterior de disculpar-se per l’error.