Homes d’ahir, d’avui i de demà
El ministeri d’Igualtat ha llançat un nou anunci de la campanya de promoció de les masculinitats més sanes i corresponsables. Aprofitant les festes de Nadal, l’espot se centra en alertar sobre els regals que obeeixen a estereotips de gènere. L’anunci comença amb un primer pla d’un nen d’uns sis o set anys. Se sent de fons un brunzit electrònic. I sentim la veu del pare que li diu: “Cuando termine de montar esta maravilla, ya verás! ¡Va a funcionar a todo gas!” Pensem que es deu tractar d’un cotxe teledirigit, però aleshores descobrim que l’home en realitat està muntant una cuineta de joguina mentre el nano l’observa amb admiració. La criatura li va passant les eines i el pare, amb el tornavís elèctric, va collant les portes dels armaris. De fons, la mare teletreballa a la taula del menjador: “¡Qué chulo, Roberto! ¿Le vas a cocinar cositas ricas a mamá?”. I una veu en off tanca la historieta anunciant a l’espectador: “La masculinidad de hoy está creando la masculinidad del mañana”.
Depenent de l’educació que hagi rebut cadascú, la història es rebrà d’una manera o d’una altra. Fins i tot per als que vam créixer durant la Transició, que els nens juguin amb cuinetes ens sembla prou normal. Però és que avui dia ja no és revolucionari que un nen jugui a cuinetes. La immensa majoria de les grans figures de la gastronomia són homes i les estrelles dels programes de cuina també. I si hi ha alguna parcel·la de les tasques de la llar, atribuïdes tradicionalment a les dones, on s’ha acceptat la participació dels homes ha sigut a la cuina. Però el que resulta decebedor de l’anunci és que tant l’home com el nen no apareguin jugant a cuinetes sinó muntant-la. No hi surt el pare col·locant els platets de fireta mentre el seu fill remena l’olla. No comparteixen el joc simbòlic. Surt el pare amb el tornavís i el trepant fent allò que hem vist tota la vida: bricolatge amateur. I aquí és on el concepte de nova masculinitat resulta dubtós. El pare munta la cuineta i la mare pregunta si li cuinarà cosetes bones. És a dir, que la que jugarà en el joc de fer farinetes amb el nen serà ella. Ella farà el “nyam nyam nyam, que bo!” un cop el pare hagi enllestit les tasques de fusteria.
I és que encara costa mostrar els homes en un altre rol. No ens han ensenyat un pare explicant al nen com es canvien els bolquers d’una nina o fent pentinats a un cap de perruqueria. S’han limitat a un home muntant els armaris d’una cuineta.
La publicitat ha incorporat els homes en anuncis de detergents i de menjar de gats. Però amb diferències. Els homes no s’angoixen ni es frustren perquè les taques no marxen o perquè els fogons no queden nets. Això només els passa a elles. Els homes demostren una confiança exagerada per l’eficàcia d’un sabó que sempre funciona a la primera. En els anuncis de menjar per a mascotes, ells semblen entrenadors d’animals i posseeixen unes bèsties vigoroses. Més que cuidar-los, els ensinistren. Calen encara molts anuncis perquè aquestes masculinitats del futur siguin realment noves i no només una versió casolana dels homes de sempre.