Harris vs. Trump: el debat de les ganyotes
Després del debat entre Biden i Trump el 27 de juny passat, més que la sensació de derrota del candidat demòcrata va quedar el malestar de fracàs d’un país i del sistema polític. Aquesta matinada, el debat entre Kamala Harris i Donald Trump ha reactivat l’esperit d’una batalla electoral potent i aferrissada. Els espectadors han sigut testimonis d’un debat viu, àgil i molt interessant. També ha sigut digne. La idea d’apagar el micròfon de l’interlocutor que no tenia el torn de paraula semblava que podia carregar-se l’essència dialèctica d’aquest gènere televisiu que té molt d’espectacle. En canvi, ha servit per limitar l’agror discursiva i evitar que es perdessin les formes.
El to del debat es pot resumir en la salutació inicial, quan Trump i Harris han aparegut simultàniament a l’escenari. Ella ha caminat amb més energia i rapidesa que el candidat republicà, envaint el terreny de joc de Trump fins a arribar al seu faristol i provocar una encaixada de mans inesperada. Una imatge que a Harris li ha permès confirmar la seva defensa de les bones formes, de l’educació i el joc net. Els faristols, per cert, respectaven l’alçada de cadascun dels candidats. El de Harris era lleugerament més baix. Tot i la impossibilitat d’interrompre’s, la realització ha mantingut pràcticament sempre la pantalla partida amb el pla dels dos candidats. I això ha fet que el llenguatge no verbal adquirís un valor extraordinari. Mentre parlava Harris, Trump mantenia la mirada frontal envers els moderadors, amb una actitud força hieràtica, com si menystingués la presència de la seva rival. En canvi, quan parlava ell, Harris l’observava atentament, lleugerament de perfil a la càmera. Ha sigut el debat de les ganyotes. La candidata demòcrata s’ha mostrat molt més expressiva i reaccionava a les paraules de Trump, sovint sense perdre el somriure, que ha convertit en una arma electoral. Ha dedicat a Trump mirades de perplexitat, de condescendència i d’estranyesa, sense que li quedés teatral. És una manera d’enviar missatges a l’audiència sobre el seu opositor sense necessitat de verbalitzar-los.
El debat de l’ABC l’han moderat els periodistes David Muir i Linsey Davis, presentadors de l’exitós informatiu World News Tonight. David Muir presenta l’edició dels diumenges. Tots dos han marcat les diferències en un exercici d’alta complexitat: exercir el fact-checking en directe. En anteriors debats l’apatia davant els disbarats i mentides de Trump havia sigut motiu de polèmica. Muir i Davis han intentat revertir-ho, corregint en diverses ocasions el republicà. Davis li ha assenyalat, per exemple, que no hi havia cap estat on fos legal executar un bebè després de néixer. Quan Trump ha assegurat que a Ohio els migrants robaven els gats i gossos dels nord-americans per menjar-se’ls, Muir li ha advertit que l’ABC s’havia posat en contacte amb les autoritats responsables i que no hi havia cap constància d’aquesta informació. “Jo he vist a la televisió gent dient que els hi havien robat el gos per menjar-se’l!” insistia Trump. “No estic traient aquesta dada de la televisió. L’estic traient de les autoritats responsables”, subratllava el moderador. Muir i Davis, però, han sigut més magnànims a l’hora de marcar de prop Harris quan ella esquivava les bones preguntes que li feien sobre aspectes on ella ha demostrat plantejaments confusos. Va fugir d’estudi a la pregunta directa de si s’havia reunit amb Putin i no li van insistir perquè contestés.
En el primer tram de debat, el dinamisme va anar creixent. Harris va aplicar una bona estratègia: minar l’ego de Trump per treure’l de polleguera. I va funcionar, perquè el candidat republicà va acabar molt a la defensiva i malhumorat. La pausa de publicitat li va trencar el ritme i, a la segona part, semblava tip d’estar participant en l’espectacle televisiu. Estava crispat i semblava molest per les preguntes dels moderadors: “¿Per què creu que és important parlar de la identitat racial de la seva contrincant?”. La segona part va ser la del lluïment definitiu de Harris, on va poder exhibir la fermesa que l’ha fet famosa com a fiscal.
Hi ha partit. El debat no només ha servit per encarrilar les esperances del Partit Demòcrata. Ha sigut útil, també, per recuperar la fe en el gènere del debat electoral com un espai no només de discussió sinó per fer emergir la personalitat dels candidats i activar les ganes de decidir de l’audiència.