Per què ens fascina la vida dels famosos? Allau de 'biopics' a les plataformes

BarcelonaSi alguna cosa ens han ensenyat les revistes de xafarderies és que les intimitats dels rics i famosos interessen al gran públic. La versió sofisticada d'aquestes publicacions són les sèries biogràfiques, un gènere que viu un ressorgiment gràcies a les plataformes, que han trobat en els secrets de les figures públiques un material de primera per a les seves produccions. La tirada d'aquesta mena de productes ha quedat clara aquesta setmana en què s'estrenen quatre biopics.

Icona sexual i de moda, dona alliberada i temperamental i, en els darrers anys, polèmica. Brigitte Bardot va ser una de les cares més fotografiades del cinema francès dels anys 50, 60 i 70. La fascinació i les passions que provocava la converteixen en una figura molt llaminera per a una sèrie biogràfica. Bardot, creada per Danièle Thompson i Christopher Thompson, tracta els seus inicis al cinema amb 15 anys i s'allarga fins al 1960, quan va protagonitzar La veritat, nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. Entremig la sèrie s'endinsa en la relació de l'actriu amb el cineasta Roger Vadim, amb qui es va casar amb 18 anys i qui la va dirigir a I Deu creà la dona, la cinta que la va convertir en objecte de desig per a milions d'espectadors i la va fer famosa a tot el món. L'actriu francoargentina Julia de Núñez dona vida a Bardot, mentre que Victor Belmondo, net de Jean-Paul Belmondo, interpreta Roger Vadim. La sèrie s'emet al canal Sundance TV, disponible a Movistar+, i cada dijous ofereix un capítol fins a arribar als sis que té la temporada.

Epítom de l'elegància, Cary Grant era, entre moltes altres coses, l'actor que enamorava tothom per la seva classe innata. Però els seus orígens eren molt lluny d'un ambient sofisticat: va néixer en una família amb grans estretors econòmiques, amb un pare alcohòlic i una mare amb problemes de salut mental. La negligència paterna va fer que Grant es busqués la vida lluny de la família i sense ser encara major d'edat va fugir d'Anglaterra. Als Estats Units es va crear una nova identitat i es va canviar el nom de naixement, Archibald Leach, pel de Cary Grant. La sèrie de Filmin mostra la misèria de la qual provenia l'actor i ho combina amb el naixement de la relació amb qui seria la seva quarta dona, Dyan Cannon, a qui va conèixer quan ella tenia 28 anys i ell 61. La parella va estar casada tres anys –en la petició de divorci, Cannon va testificar que el seu marit consumia LSD regularment i que l'havia arribat a pegar– i van tenir una filla, Jennifer Grant, l'únic descendent de l'actor. La minisèrie és, de fet, l'adaptació de les memòries de Cannon, que exerceix de productora executiva juntament amb la seva filla. A la sèrie, que s'estrena dimarts, Jason Isaacs –un veterà en rols secundaris, com ara fent de Lucius Malfoy a la saga Harry Potter– assumeix el repte d'interpretar el mite del cinema.

Després de submergir-se en les biografies d'Albert Einstein, Pablo Picasso i Aretha Franklin, la sèrie d'antologia Genius centra l'atenció en Martin Luther King i Malcolm X, líders de la lluita pels drets civils amb dues visions totalment oposades. Així com King promovia la igualtat racial a través de la protesta no violenta, Malcolm X defensava de manera enèrgica l'autonomia, la identitat i l'autodeterminació de la comunitat negra. Tot i que els dos activistes només es van reunir una vegada –el 26 de març del 1964, després de la votació de la llei de drets civils–, la sèrie segueix els seus viatges paral·lels i, al mateix temps, divergents. La minisèrie, que té vuit episodis, s'estrena dimecres a Disney+.

Tot i que ara pugui semblar inimaginable, hi va haver un temps en què Karl Lagerfeld preferia passar inadvertit en comptes de ser a primera fila de la moda. Durant molts anys, l'alemany va treballar com a dissenyador anònim i freelance per a marques com Valentino, Chloé i Tiziani. Això va canviar quan el seu camí es va creuar amb el de l'aspirant a escriptor i socialité Jacques de Bascher, que li va donar l'empenta necessària perquè decidís sortir de l'ombra i assumís el càrrec de director creatiu de Chloé, una feina que el feia entrar en competició amb els grans noms de la moda. De Bascher va seduir tant Lagerfeld com Saint Laurent fent que tots els dissenyadors trenquessin la seva amistat. L'escriptor va ser el gran amor del kàiser de la moda, que va assegurar que mai van mantenir relacions sexuals. Abans de morir, el dissenyador va estipular que volia ser incinerat i que les seves cendres es barregessin amb les del seu amant.

A Becoming Karl Lagerfeld, conceptualment més a prop de Balenciaga que de The new look (AppleTV+), Daniel Brühl es posa en la pell del modista alemany. La minisèrie s'estrena divendres.