Un 'striptease', per caritat

Telecinco ha culminat el seu experiment amb Desnudos por la vida, un programa en què un grup d’homes i un grup de dones, per separat, han assajat durant setmanes per participar en un espectacle d’striptease davant de familiars, amics i tota l’audiència. Una idea innovadora i disruptiva. Com a estratègia preventiva, els dos primers programes es van centrar en la proesa masculina. Pablo Carbonell, Ramon Freixa, Cristóbal Soria i d’altres personatges mediàtics començaven els preparatius, l’aprenentatge de la coreografia, feien una sessió fotogràfica i s’emprovaven el vestuari que després es traurien a l’escenari. En les dues emissions següents, l’elenc femení agafava el relleu. Soraya Arnelas, Samanta Villar, Laura Matamoros i Marisa Jara, entre d’altres, seguien el mateix procediment que havíem vist amb els homes per crear la seva actuació. 

Com era de preveure, mentre que per als homes l’objectiu era una festa, en algunes dones emergien els neguits i les inseguretats amb els seus cossos a l’hora de despullar-se. Un símptoma clar de com actua socialment la pressió estètica. I això que, tot i que hi havia participants de diferents edats, sempre estem parlant de físics que estan dins dels paràmetres més normatius i hegemònics. Per descomptat es parlava del “complejo arte del striptease” i l’espectacle es convertia en un acte d’empoderament i autoestima, encara que l’origen d’aquest gènere estigui vinculat a l’explotació sexual femenina. A nivell d’estilisme, tot s’ajustava als cànons més estereotípics. En cap cas Telecinco va jugar a transgredir els codis de l'striptease per intentar uns plantejaments més moderns, inclusius i transversals que fugissin del xou caduc. El resultat: un espectacle amb aires d’actuació sorpresa de sopar de Nadal d’empresa.

Però el millor i més còmic, el súmmum del cinisme, és l’argument de venda que ha utilitzat la cadena per justificar el plantejament del programa. En una època en què la tendència demana desconstruir tot allò que tingui a veure amb la sexualització gratuïta de les persones, Telecinco ha fet servir l’excusa que Desnudos por la vida servia per conscienciar els espectadors sobre la prevenció del càncer. Un aplaudiment per als ideòlegs. Si tens un format que fa pudor de naftalina, encasqueta-li una missió noble i altruista, afegeix-li uns quants lemes sobre l’empoderament femení i els cossos reals, i automàticament eleves el programa a categoria de causa social. D’aquesta manera, l’acte de cosificació esdevé un benefici per a les persones i la humanitat en general. Molt ben jugat. Llàstima que, en el procés de preparació del programa, aquesta conscienciació mèdica era tangencial i esporàdica. En el clímax, en l’acte de nuesa dels famosos, el missatge de la prevenció del càncer no apareixia per enlloc. Telecinco és tan moderna que va desaprofitar l’oportunitat d’or de recórrer al tradicional striptease de metges i infermeres. Les coreografies tampoc tenien a veure amb un procés d’exploració mèdica ni amb la palpació de control de mames i testicles. Com a mínim, ens hauria resultat més útil i pedagògic.