Núria Marín: "Em fa molta ràbia que per ser periodista del cor m'hagin mirat per sobre l'espatlla"

BarcelonaNúria Marín (Viella, 1981) és una de les noves cares de TV3 aquesta temporada –és col·laboradora de l'Està passant i presentarà Love cost, un espai de cites–, però no és precisament una novella en el món de la televisió. Fa anys que forma part de l'univers Mediaset: actualment presenta Socialité i ha passat per molts altres programes de la casa, com Cazamariposas o el ja desaparegut Sálvame. A més, el seu perfil de TikTok és un imprescindible per a aquells que volen seguir l'actualitat del cor explicada de forma distesa.

Nova col·laboradora de l'Està passant, presentadora del nou dating de la plataforma de TV3... ¿Si fossis Taylor Swift podríem dir que ha començat la teva era TV3?

— [Riu] Que em comparis amb Taylor Swift... ara et vull fer un regal! Estic supercontenta de ficar un peu a TV3, perquè era la tele que mirava a casa, quan vivia a Viella, i també la que mirava amb la meva tieta i el meu avi quan vaig anar a viure a Lleida. I al final jo deia: "Per què no em truquen de TV3? Treballo a la tele, soc catalana". I crec que era perquè no sabien que era catalana. Quan em van trucar per fer l'Està passant de seguida vaig dir que sí perquè em venia molt de gust fer alguna cosa relacionada amb l'humor. Poder barrejar humor i safareig m'encanta. El cor és una cosa frívola que t'has de prendre amb humor, no és sa prendre-t'ho gaire seriosament. I el dating és genial perquè és un registre molt diferent, molt fidel a la meva manera de ser: puc ser molt empàtica, però també tinc un punt de punyetera.

Deies que molta gent no sabia que eres catalana. Potser ho van descobrir quan vas anar d'entrevistada al Zona franca...

— Potser sí que ho sabien, però el que més ha sorprès és que sigui una noia que està tot el dia a l'AVE, entre Madrid i Barcelona, a Mediaset i a TikTok, i després em sents parlar i soc súper de poble. Crec que això ha estat la barreja perfecta. Soc molt de poble. Tinc aquesta banda, entre cometes, més sofisticada o cosmopolita, i després soc una futura padrina de Catalunya: el que més m'agrada al món és anar al mercat a parlar amb les senyores, cuinar a casa meva i estendre la roba al balcó. Això és el que m'agrada a mi.

Tu fa molt de temps que et dediques al cor i a la crònica social, que són dos temes que semblava que a Catalunya feien respecte o no agradaven. S'ha perdut la por?

— En el meu cas, el mèrit el té la Mònica Terribas, que em va fitxar el 2014 i vaig fer cinc temporades a El matí de Catalunya Ràdio fent una secció de cor. Jo parlava absolutament de tot. I era molt divertit perquè a la Mònica també li agrada el joc de dir "però aquest qui és?" o "de qui m'estàs parlant?" i descobrir un altre món que al final són històries humanes, i n'hi ha que enganxen moltíssim. És veritat que a TV3 faltava, però de cop i volta ara hi ha el programa de Catalunya Ràdio Que no surti d'aquí, hi ha Les Mamarazzis (Laura Fa i Lorena Vázquez)... A poc a poc els professionals del cor hem reivindicat el nostre lloc a Catalunya i crec que està molt bé. No sé per què la gent és tan esnob en el periodisme: em fa molta ràbia que per ser periodista del cor m'hagin mirat per sobre l'espatlla i als periodistes d'esports no. Per què? Per què la premsa del cor la consumeixen dones i la premsa d'esports homes? El rerefons és masclista: la premsa del cor és per a les marujes. Doncs no. Hi ha molta gent que es distreu amb la premsa del cor. Crec que hauríem de deixar de ser tan esnobs.

Què vas aprendre de Mònica Terribas?

— Com diria Paquita Salas, Mònica Terribas és 360: té molta vis còmica, és irònica, sap burxar, no es conforma amb la primera resposta. M'agrada molt la gent que pregunta i repregunta, perquè avui en dia trobo molt a faltar en el professional de la comunicació que s'escolti més a l'altre. Es repregunta molt poc, a la tele i a la ràdio, i això em posa molt nerviosa. La gent s'escolta molt a ella mateixa, i ho veig molt en les noves generacions. En canvi, la Mònica sempre volia incidir en allò que li explicaven.

Ara estàs col·laborant amb l'Està passant. Com està sent l'experiència de comentar notícies del cor amb Toni Soler?

— Doncs amb el Toni Soler està passant el mateix que amb la Mònica. M'agrada molt aquest registre de persona molt formada, amb molta cultura, però que alhora té la inquietud de conèixer altres mons. Jo no he sentit en cap moment que tingués un prejudici amb mi o que em miressin per damunt l'espatlla. En absolut, m'ha acollit molt bé i juga molt amb el meu món.

Tu continues vinculada a Mediaset, un grup que porta l'etiqueta de "teleporqueria". ¿Se t'ha jutjat d'una determinada manera per treballar a Telecinco?

— Mira, com que jo també m'he dedicat a jutjar els altres, si em volen jutjar a mi hi tenen tot el dret. Seria molt injust que digués el contrari, i jo ho suporto perquè va amb la meva feina. Però sí que crec que dir segons quines coses és faltar al respecte a tota la gent que consumeix els nostres programes i que es mereixen el nostre respecte.

Com vas viure la cancel·lació de Sálvame?

— La notícia em va agafar a Londres, perquè anàvem a fer l'especial de la coronació de Carles III per a Socialité. Estàvem al pont de Westminster, esperant per fer unes proves tècniques, i em van passar el titular de la notícia i vaig voler pensar que era mentida. Feia molts mesos que rebíem fake news i molta toxicitat: va ser una etapa en què ja no sabies distingir què era soroll de so real. Va ser un xoc. L'endemà, quan vaig connectar amb María Patiño des de Londres, quasi em poso a plorar. Sabíem que podia passar, perquè quan treballes a la tele sempre saps que el programa es pot acabar, però Sálvame anava bé d'audiència.

Tu tens molta presència a xarxes socials, on tens un perfil molt consolidat. A TikTok tens gairebé 2 milions de seguidors. Com es gestiona això?

— Jo em vaig perdre el boom d'Instagram perquè estava amb Cazamariposas, dirigint i presentant, i no hi arribava. Em trucaven d'agències i em deien: "Posa't les piles amb això, perquè tens bon perfil". Es guanyen molts diners amb les xarxes socials, però jo no tenia temps perquè el meu somni sempre ha sigut la televisió. Però vaig tenir una aturada de tele i vaig començar a tontejar amb TikTok, explicant les coses que em venien de gust explicar i que potser no tenien cabuda a la televisió perquè eren més de nínxol. Va funcionar molt bé. I vaig començar a fer els vídeos de Royal salseo, que va ser un boom espectacular: em va enganxar la mort de la reina Elisabet II, Enric i Meghan, Elionor anant a estudiar a l'internat... Tot em va venir donat, i jo només havia de recollir el que estava passant. Tinc traça per crear un llenguatge propi, crec que és herència d'haver treballat a la Super Pop fa molts anys. Ara les xarxes són una segona feina.

Podries viure només amb el que guanyes de xarxes socials?

— Sí, podria viure només de les xarxes socials. No m'estic forrant, però tindria un sou normal. No soc influencer, creo contingut. Ser creadora de contingut és una segona feina, per a mi el primer sempre és la tele.

Quin futur t'imagines per a tu a la televisió?

— Jo em veig superpolivalent, i per això estic contenta que m'hagin donat l'oportunitat de fer Love cost, que és una cosa que no havia fet mai. Em ve molt de gust demostrar que tinc altres registres. A mi el que m'agradaria fer és un magazín d'actualitat i poder tocar una mica de tot. M'agrada fer xou i fer el pallasso, no m'importa sortir feta un desastre a la tele. No tinc sentit del ridícul, però alhora també m'agrada tocar temes seriosos.

Per acabar, si algú vol seguir l'actualitat rosa, de quins temes hauria d'estar pendent ara?

— Ara ha d'estar pendent de tot el que passi amb els influencers a xarxes socials i fer-ne un seguiment amb pensament crític. I després Shakira i Piqué, i Rosalía i Rauw Alejandro. I deixar de donar importància a personatges com Tamara Falcó, que són persones que prediquen coses que, per a mi, són perilloses.