Els grans èxits musicals del pop de finals dels vuitanta són molt poderosos a l’hora de transportar-nos al passat, a la joventut. Però si sona Girl you know it’s true de Milli Vanilli, la cançó ens remet també a un dels grans escàndols de la indústria del pop. El duet format pel Fab i el Rob, després de catapultar diversos temes al número u de les llistes musicals, aconseguir múltiples Discos d’Or, Diamant i Platí i guanyar un Grammy, van resultar ser un frau. No cantaven ells, sinó que el seu productor va utilitzar les veus d’altres cantants i a ells els va convertir en titelles musculats i atractius d’un negoci. La plataforma SkyShowtime ha estrenat un documental que revela tots els secrets, argúcies i estratègies empresarials que van facilitar aquesta farsa, i la història atrapa. Fabrice Morvan, un dels components de Milli Vanilli, explica en primera persona com es van desenvolupar els fets des que ell i el seu company Rob Pilatus es van conèixer i compartien pis a Múnic. Però el documental va integrant, de mica en mica, altres implicats en aquell engany immens que se’ls va acabar escapant de les mans. Ingrid Segieth, la mà dreta de Frank Farian, productor i ideòleg de tot plegat, necessita una copa de vi només començar per explicar el seu punt de vista i els seus records, que sovint es contradiuen amb els del protagonista. També s’incorporen a la història les coristes de Milli Vanilli, que no van arribar mai a trobar-se amb el duet a l’estudi. I, per fi, els cantants que van cedir la seva veu per a aquest projecte musical donen la cara i expliquen el patiment de veure com dos impostors musicals es convertien en estrelles internacionals sense saber cantar, emportant-se la fama, els diners i el reconeixement que ells anhelaven.
El documental Milli Vanilli intenta també rendir comptes amb els altres responsables de la mentida: productors i directius de les grans discogràfiques que van perpetuar l’estafa perquè el negoci era molt rendible. L’evolució de la història posa en evidència que hi ha un gran protagonista absent: és Rob Pilatus, l’integrant del grup dels ulls més clars. Només al final del documental l’espectador descobrirà què se n'ha fet.
Milli Vanilli ja no existeix, però reneix en forma de documental. És un viatge a la música dels vuitanta i principis dels noranta. Aquell engany esdevé, 35 anys després, un divertit melodrama inversemblant, perquè, des del present, totes les imatges d’arxiu, les posades en escena, el fenomen fan i el furor dels concerts adquireixen ara un altre significat. El frau del duet de Baby don’t forget my number o Blame it on the rain són el pretext perfecte per explicar les interioritats de la indústria del pop i el negoci de l’espectacle. El relat sobre Milli Vanilli esdevé un miratge, un record que sembla impossible. Segurament com moltes de les vivències que conservem d’aquella època, i a les quals el documental ajuda a transportar-nos i fer una mica més reals.
