Julien Leone: "Al desembre estava tranquil·lament a Perpinyà i ara se’m planteja canviar totalment de vida"

BarcelonaEl més versàtil de tots els concursants d'aquesta edició va ser el primer a classificar-se per a la final. El Julien (30 anys) ho té tot a favor per guanyar el concurs, però cal recordar que en les anteriors edicions el primer semifinalista mai ha acabat guanyant el concurs. Sigui o no el triomfador d'aquesta tercera edició, el de Perpinyà ha demostrat una faceta de xòuman que sembla indicar que la seva trajectòria professional pot anar més enllà de la música.

¿T’esperaves ser el primer a arribar a la final?

No, no m’esperava passar els càstings!

¿Remires les teves actuacions un cop les has fet?

No. La meva germana ve cada divendres a veure’m i quan em porta cap a casa, a les Corts, em posa l’actuació un parell de cops al cotxe, obligatòriament. I després ja no la torno a mirar, perquè soc molt crític. 

Amb qui faries un duet dels coaches o del jurat?

Amb la Carol [Rovira], però de teatre o de comèdia, perquè m’agradaria molt fer comèdia. I dels coaches amb la Natalia, perquè m’ha agradat molt ballar. Abans d’Eufòria no ballava i m’ha encantat fer-ho. 

Quin tipus de carrera vols fer quan surtis d’Eufòria?

M’agraden moltes coses. Jo faig música des de fa molt de temps, però també faig ràdio, en francès, però. Faig cançons pròpies a casa, però també m’agradaria veure com em surt fer comèdia. Vull despertar-me cada matí i estar content d'aixecar-me del llit, és l’únic que m’importa. No m’he plantejat res [riu]. 

T’has plantejat si et quedaràs al Principat o tornaràs a la Catalunya Nord?

Estic pagant un pis allà i estic a la ràdio pública, a France Bleu Roussillon. Com que no m'esperava ni passar la fase dels càstings, ni arribar a Setmana Santa ni tot això, no m’havia plantejat traslladar-me. Hauria de tornar a Perpinyà en algun moment, ni que sigui pels quatre bolos que tinc aquest estiu. Sempre havia dit que si no vivia a Perpinyà, viuria a Barcelona. Si hi ha raons per venir a Barcelona, viuré a Barcelona, però de moment prefereixo tornar a Perpinyà. Va molt ràpid, tot això. Al desembre estava tranquil·lament a Perpinyà i, de cop, se’m planteja canviar totalment de vida. M’agradaria, almenys, poder dir adeu a Perpinyà. 

¿La teva participació a Eufòria ha tingut ressò a la Catalunya Nord?

A Perpinyà se’n parla, de manera informal. Tota la gent catalanista de Perpinyà em segueix, esclar, però més enllà d’això no hi ha ressò mediàtic. Bé, la meva ràdio sí. De fet, per ser una ràdio pública trobo que és bastant oberta pel que fa a la cultura catalana, la llengua i la connexió amb el Principat i la resta dels Països Catalans.