La deixalleria de 'Gran Hermano'

Ja fa gairebé vint-i-cinc anys que es va estrenar Gran Hermano per primera vegada a Espanya. Aleshores hi havia només vint-i-nou càmeres observant uns concursants que van entrar en aquella casa sense imaginar-se la repercussió ni les conseqüències que tindria aquell espectacle. Mercedes Milá, la primera presentadora, parlava d’un gran experiment sociològic que marcaria un abans i un després en la història de la televisió. “¡La vida en directo!”, anava repetint. Va ser l’any que Jorge Berrocal va exclamar desesperat “¡Quién me pone la pierna encima para que no levante cabeza?” quan la seva estimada María José Galera va ser expulsada del concurs. I aquest dijous era precisament la filla d’aquesta concursant qui entrava a la casa. Com si es tractés d’un llegat familiar, ja és la descendència de la primera edició d’inquilins la que ara esdevé protagonista. Però això també vol dir que hi ha unes quantes generacions d’espectadors que han crescut amb Gran Hermano i amb els codis del reality en el seu ADN, que ha servit de mirall i d’opció vital: la fama dels ganduls, l’ofici de ser famós com a aspiració personal. 

Jorge Javier Vázquez arrencava el programa assegut a la butaca dins de la caixa d’un camió enorme. El tràiler ha voltat tota la geografia espanyola per fer el càsting a desenes de milers de persones. Una al·legoria molt significativa: els concursants tractats com a simple mercaderia de transport. El nou Gran Hermano prometia un retorn a l’esperit dels orígens, però era una farsa per apel·lar a la nostàlgia i tapar el seu episodi més fosc. El reality feia sis anys que no s’emetia després de la condemna a un concursant per haver violat una companya del programa en directe davant de les càmeres. Un escàndol que va assenyalar també com a responsable la productora del programa per haver intentat manipular la víctima per encobrir els fets. En l’arrencada d’aquesta nova temporada, Gran Hermano té el cinisme d’un espai veterà que cada vegada ha sigut més mesquí en les dinàmiques. Va enfrontar dues candidates aprofitant la relació de totes dues amb el mateix home, creant patrons d’estigma des d’una perspectiva conservadora. Entre l’elenc d’escollits hi ha un militar de les forces especials i dues policies nacionals. I, per variar, un grup de personatges grotescos que, en alguns casos, posa en dubte l’ètica dels criteris psicològics de selecció.

Ara, Gran Hermano compta amb 70 càmeres, més de dos-cents micròfons i 220 focus robotitzats. Però més que la tecnologia, ha evolucionat la manera de manipular els protagonistes i els conflictes. Vint-i-cinc anys després de la primera emissió, els concursants arriben ensinistrats de casa per jugar en un espectacle execrable perquè ho han mamat de petits. Bramen emocionats quan parlen amb elSúper perquè senten que són a la cúspide del seu somni. La tele com a salvadora i constructora d’una nova vida amb més oportunitats. Quan, en realitat, són al límit de l’abisme, i amb una fe cega estan a punt de ser abocats a la deixalla més aberrant i inhumana.