Dimarts al vespre David Broncano rebia Eduard Fernández a La Revuelta. A l’inici de la conversa, el presentador va preguntar-li on guardava els premis que havia anat guanyant al llarg de la seva carrera. Per explicar-ho, Fernández va fer servir una paraula en català, prestatge, perquè no li va venir al cap la traducció en castellà. I Broncano, automàticament, li va fer una proposta: “Ayer hice la entrevista en inglés, y hoy puedo hacerla en catalán, si quieres...” El presentador va sorprendre l’audiència: “Si tu vols, et faig l’entrevista en català, perquè el català és el meu segon idioma... I si tu vols, jo puc parlar català...” Broncano, que és de Jaén, es mostrava obert a continuar: “Aquesta cadena és Televisió Espanyola, però Espanya és un país 'diverso’, i si tu vols jo puc parlar català”. Eduard Fernández el mirava somrient i astorat. Amb el dit polze el felicitava pel seu bon nivell lingüístic. No va trigar a aparèixer l’aixafaguitarres de torn: “David, ve traduciendo, que no se entiende nada...”, va menystenir-lo el col·laborador Ricardo Castella. La claca del públic va esclatar, per reforçar aquell missatge. Però el presentador va explicar que li agrada parlar català tot i no saber-ne gaire. La veritat és que es defensava prou bé.
Broncano va voler explicar per què sabia parlar català: “Cuando era chico, yo vivía en Jaén y mi padre tenía una parabólica. Y yo quería ver Bola de Dragón. Y no la ponían en Canal Sur y yo la veía en TV3. Y yo escuchaba «Llum, foc, destrucció! El món pot ser una ruïna!»" Com que era un fan de Bola de Drac, es va familiaritzar amb el català gràcies a la sèrie d’animació. “Y yo la veía con 12 años y decía… «¡Joder! ¡Pues no es tan difícil el japonés!»" Broncano va consultar: “¿Cómo recibís este catalán que yo hablo? ¿Como un esfuerzo o como una ofensa?” L’actor el va encoratjar: “Se recibe súper bien. Que la gente hable el catalán, quien sea y como sea, se recibe súper bien”, i l’animava a continuar: “Lo hablas muy bien y se entiende perfectamente todo lo que dices...” Broncano li va donar la raó: “Això penso jo, sí...” I va voler esplaiar-se encara més: “I tinc tots els valors: el sacrifici, l’esforç, el cruyffisme... Tot!” Automàticament, un membre del públic, que va advertir que era de Ciudad Real, va voler demostrar que ell també en sabia. Per uns moments, va semblar que el català s’encomanava.
L’escena va evidenciar la facilitat i la naturalitat amb què es pot entendre i parlar el català. També com TV3, fa unes quantes dècades, va demostrar un molt bon criteri de programació del Club Super3. Després se’l van carregar, el van retallar per tot arreu, al percebre'l com una despesa i no com una eina poderosíssima de transmissió de la cultura catalana i d’inclusió social. Ara potser caldria tenir present l’eficàcia d’aquestes estratègies que prioritzaven la qualitat mediàtica, en comptes de promoure influencers i videopòdcasts a granel i sense supervisió. Ho justifiquen amb l’excusa de difondre el català, però molts continguts tenen un nivell que no es toleraria a cap professional de la cadena.
