Dijous, Pablo Motos, el presentador d'El hormiguero, va convertir una situació personal en melodrama televisiu. Va aturar la dinàmica habitual del programa per lamentar, força nerviós, que el ministeri d’Igualtat s’hagués gastat més d’un milió d’euros en un anunci per titllar-lo de masclista, i va carregar contra la ministra i la seva gestió. En realitat, el ministeri ha fet una campanya per denunciar la violència contra les dones en què, en un dels anuncis, es recrea un comentari sexista que Motos li va fer a l’actriu Elsa Pataki.
Motos, enfadat, va negar ser masclista i va fracassar en l’intent de demostrar-ho. Perquè els disbarats sexistes de Motos són històrics. L’agència publicitària s’hauria pogut esforçar més en la recerca d’exemples d’un masclisme recalcitrant.
L’octubre del 2008, en una entrevista a la pilot Carmen Jordá, Motos li va preguntar si li molestava que els homes sempre parlessin de dones. I ell mateix es va defensar argumentant que les dones sempre parlem de sabates. Quan ella li va dir que jugava a la PlayStation, Motos la va felicitar: “¡Eres la mujer perfecta! ¡Eres guapa, sabes conducir bien y juegas a la Play! ¡Si además bajas la basura me caso contigo!” També li va demanar qui descordava els sostenidors més ràpid a les dones, si José Coronado o Bertín Osborne. Jordá no va saber respondre i Motos li va donar la solució: “¡Ninguno de los dos! ¡Se los desabrochan ellas solas cuando los ven!” Li van presentar a la pilot un prototip de cotxe adaptat per a les dones: l’aleró del darrere era una post de planxar, l’aleró del davant era un sabater per a les sabates de taló i el volant duia un ganxo per penjar la bossa. El casc era el típic de perruqueria per fer-se la permanent.
El 2013, quan va entrevistar a la tenista Ana Ivanovic, ella es va disculpar per no parlar el castellà. Motos li va contestar que en tenia prou sentint la seva veu sensual. També li va dir que era la tenista més sexi del circuit buscant la complicitat de Djokovic perquè ho confirmés. Amb insistència llefiscosa li va preguntar a la tenista si li molestava que els homes diguessin a les dones que eren sexis.
El 2016, Antena 3 va emetre 1, 2, 3, hipnotízame, un especial produït per Pablo Motos. Es van ridiculitzar dones pel seu físic. Sota els suposats efectes de la hipnosi, el marit d’una senyora del públic va rebutjar l’esposa mostrant preferències per una model que li van asseure al costat. I van fer creure a un altre home que havia tingut sexe amb una senyora grassa per avergonyir-lo. La llista és molt més llarga. L’entrevista a Shakira o a Charlize Theron, converses sobre dones amb Bertín Osborne, comentaris a Garbiñe Muguruza o Arantxa Sánchez Vicario...
Dijous, Motos va seguir el patró habitual dels masclistes quan se senten assenyalats: fer-se la víctima i convertir la denúncia en difamació amb el suport de la claca dels seus tertulians. Però hi ha un fenomen irrefutable contra el qual els masclistes no poden lluitar i que els posa molt nerviosos: les imatges d’arxiu que els delaten i els retornen la imatge de qui són de veritat.
