Obregón i la finestra d’Overton
El xou d’Ana Obregón i el nadó adquirit a Miami s’ha ampliat després de comunicar a la revista ¡Hola! que la nena no és ben bé la seva filla sinó la seva neta, perquè l’esperma utilitzat per a la fecundació és el del seu fill mort. El triple salt mortal sobre tots els principis bioètics ha ampliat les fronteres del debat als mitjans. Som davant d’un exemple claríssim de la teoria d’Overton. Desenvolupada pel politòleg Joseph Overton, consisteix en fer que una idea inicialment inacceptable i inconcebible per a la societat s’introdueixi en el debat públic fins a fer-la popular. Les idees socialment acceptables s’emmarquen dins els límits d’una finestra simbòlica a través dels mitjans. Segons Overton, aquesta finestra es pot moure i ampliar fins a aconseguir que les idees que estaven lluny d’aquests límits gradualment passin a incorporar-se dins aquest marc social.
Primer cal introduir la idea que inicialment es percep com a aberrant. La revista ¡Hola! titulava que l’artista havia sigut mare d’una nena als 68 anys. Comença el debat. Una idea fins ara impensable esdevé radical. Apareixen les primeres persones que li donen suport sota els arguments de la llibertat individual. Una setmana més tard, però, arriba el matís que ens situa en el segon pas de l’evolució de la finestra d’Overton. ¡Hola! anuncia que la nena no és la filla sinó la neta, i que és fruit del desig pòstum del fill mort. Mediàticament, la idea passa de ser radical a ser acceptable. El debat s’omple d’eufemismes i d’arguments basats en la compassió, les últimes voluntats i les possibilitats testamentàries. Intervenen experts i arriben les peticions de suavitzar i solucionar els buits legals per a un cas que és excepcional. El tercer pas arriba quan els que s’oposen a la idea passen a ser titllats de retrògrads i reaccionaris i que atempten contra la llibertat. La idea passa de ser acceptable a ser considerada sensata en una mentalitat moderna i progressista. En el quart pas, els famosos se sumen a la idea. Celebritats del país expressen la solidaritat amb la idea. És quan una idea suposadament sensata esdevé popular. Ara som a les portes del cinquè estadi: la idea passa de ser un fenomen popular a convertir-se en política. Els partits polítics es comencen a comprometre intuint que la idea pot provocar adhesió al seu programa electoral. Aquesta finestra d’Overton en versió exprés ha convertit el cas de la Obregón en el que sembla una necessitat social col·lectiva. La frase més repetida arreu per alguns tertulians és “S’ha de regular”, sense considerar que la prohibició és una forma de regulació. Fins que al final la porta a la gestació subrogada s’obrirà com un mal menor en relació al cas rocambolesc de l’artista. Ens encolomaran laley Obregón, perquè el focus del debat s’ha situat sobre el caprici d’una famosa rica i no sobre els drets del menor. És l’evidència de com hem degenerat en una societat immadura, fràgil, que no tolera la frustració, basada en l’emoció i no en l’ètica. La vida d’aquesta criatura, exposada als mitjans i carn d’exclusiva, ens aboca de ple a l’esperpent mediàtic del futur.