L’home que va evitar una tercera guerra mundial té nom i cognom: Stanislav Petrov. Ja és mort, però, anys abans, va accedir amb moltes reticències a participar en un documental per difondre la seva història personal. Aquest dimarts el va emetre el Sense ficció. Petrov era un tinent coronel de la Força Aèria Soviètica. La nit del 26 de setembre del 1983 era l’oficial responsable del centre de comandament que vigilava els atacs de míssils nuclears. L’ordinador va alertar del llançament de cinc míssils des dels Estats Units. Les unitats d’observació visual no van detectar cap senyal per confirmar-ho. Les dades, per tant, eren contradictòries. La responsabilitat de respondre amb armes nuclears requeia sobre Petrov, però, tot i que aleshores seria massa tard per evitar-ho, va esperar que els radars confirmessin que era una falsa alarma. I així va ser. Va contravenir els protocols, però atacar precipitadament amb armament nuclear hauria canviat el destí del planeta. “Si ataquen el meu país, que la meva ànima assumeixi aquest pecat. Però no vull ser el detonant d’una tercera guerra mundial”, diu a la càmera. El director de L’home que va salvar el món, Peter Anthony, va trigar deu anys a enllestir aquest projecte, sobretot per la resistència del protagonista a explicar la seva història. En aquell moment encara podia ser condemnat per revelar informació militar i es negava a parlar dels seus sentiments personals. De fet, només començar el documental, ens presenten Petrov de la manera més crua: un home alcohòlic, absolutament destruït, vivint en unes condicions insalubres i colèric amb l’equip de rodatge. El documental mostra el procés per convèncer-lo d’explicar la seva història i el viatge que fan amb ell als Estats Units per visitar l’ONU i conèixer Kevin Costner, el seu actor preferit. Durant el trajecte, la intèrpret del rus a l’anglès que acompanya Petrov a tot arreu adquirirà un paper fonamental en la transformació emocional del personatge. És una noia jove que es compadirà del protagonista i l’ajudarà a obrir-se i a expressar els traumes del passat malgrat les esbroncades que, de tant en tant, li tocarà aguantar. El documental alterna aquest viatge amb les recreacions cinematogràfiques dels fets que van passar el 1983. Aquesta ficció s’ajusta a les característiques estilístiques de les pel·lícules d’acció tan habituals en la filmografia de Kevin Costner. Per tant, es jugarà a crear un cert paral·lelisme entre els falsos herois interpretats per l’actor nord-americà i l’autèntic heroi que va salvar el món: Stanislav Petrov. La trobada de tots dos potenciarà els contrastos entre realitat i ficció.
El documental, a més, serveix per donar una ullada al context de la Guerra Freda simultaniejant el punt de vista dels Estats Units i dels russos, sempre amb la finalitat d’oferir un missatge pacifista que alerta de possibles conflictes nuclears en el futur. L’home que va salvar el món és una història impactant perquè també és la història de cadascun de nosaltres. Desconeixíem el cas però Petrov va determinar el destí de les nostres vides.
