"Era un home molt educat"
És habitual que els crims per violència masclista siguin tractats en els magazins matinals de les televisions espanyoles com un espectacle que permet moltes hores d’emissió donant voltes a les circumstàncies morboses del cas. El doble assassinat al luxós barri de Salamanca de Madrid, al carrer Serrano, no ha sigut l’excepció sinó la confirmació d’uns patrons mediàtics contraproduents. Com més singularitats té el crim, més necessitat hi ha per part dels programes d’aprofundir en els detalls. Que aquesta vegada l’assassinat l’hagi perpetrat un aristòcrata que era comte i marquès i que tingués un tarannà excèntric i violent dins de la comunitat de veïns ha provocat que els reporters es desplacessin fins al portal on vivia el matrimoni per interrogar la gent del barri. Tant Antena 3 com Telecinco, amb els programes de Susanna Griso i Ana Rosa, han entrevistat els responsables dels comerços propers al domicili, el porter de la finca, els cambrers dels bars del carrer i els veïns. Una mala praxi periodística, desaconsellada des de fa anys pels col·legis professionals, perquè distorsiona la imatge que es projecta dels autors dels crims i de la violència masclista. Dimarts al matí, les pantalles anaven plenes de declaracions com “Era un hombre muy educado”, “Era un señor muy campechano”, “Era siempre muy educado”. Frases que indueixen a pensar que la capacitat de socialització és incompatible amb la violència contra les dones i que es tracta d’un cas excepcional. Implica també un blanqueig de l’assassí, que sembla ser responsable d’un atac violent dissortat.
Però mentre aquests patrons periodístics són transversals a tots els crims de violència masclista, aquest tenia una peculiaritat que el feia més llaminer. L’assassí va visitar el plató d’Ana Rosa Quintana i Susanna Griso en diverses ocasions per ser entrevistat l’any 2015. L’home hi havia assistit per denunciar que el Banco de Madrid li havia bloquejat 700.000 €, en un cas del qual ara no han volgut recordar els detalls. La imprecisió informativa és sospitosa, perquè tot indica que van donar veu a un personatge que amb el temps ha resultat un testimoni poc fiable. Tant Espejo público com El programa de Ana Rosa van recuperar fragments trets de context de les entrevistes en què l’home feia comentaris xenòfobs i s’expressava amb termes que ara resulten premonitoris: “Se habrá pegado un tiro”, “A estos que los ejecuten”, “Yo no he pegado un tiro nunca...” Frases que deixen entreveure una conducta prepotent i temerària que en aquell moment feia gràcia als responsables del programa i que ara els posa en evidència.
El drama de tot plegat és que a nivell informatiu no s’està posant èmfasi en el més important d’aquesta notícia. Els detalls més escabrosos del cas no tenen cap transcendència social. En canvi, s’està passant per alt el fet que el sistema ha tornat a fallar. L’assassí era un home amb tres denúncies prèvies per maltractament, tant per part de la seva dona com de la seva mare i la seva germana. També era addicte a les drogues. I, en canvi, tenia permís d’armes i un bon arsenal a casa. Els veïns eren també coneixedors de la seva conducta violenta. I, una vegada més, els laments i les denúncies han arribat quan era massa tard. Negligència judicial, policial, mediàtica i veïnal que demostren que els aspectes més bàsics per a la prevenció de la violència de gènere no estan ni implantats ni assimilats socialment.
Mònica Planas Callol és periodista i crítica de televisió