Els bunyols dels famosos
La1 ha estrenat Bake off: Famosos al horno, la versió espanyola d’un dels formats televisius de més èxit internacional. El programa triomfa arreu del món adaptant-se a la tradició pastissera de cada país. La versió original és la britànica, amb The great British bake off, i estableix les pautes formals d’aquest talent show.
A Espanya hi ha hagut edicions anteriors de Bake off, tant a Cuatro com a Amazon Prime Video, que no han tingut continuïtat. La1 insisteix en la idea d’incloure els famosos com a concursants. En aquesta edició hi participen l’actor Marc Clotet, els germans futbolistes Julio i Patxi Salinas, els fills d’Isabel Preysler Ana i Julio, l’actriu Yolanda Ramos i el duet musical Azúcar Moreno, entre d'altres. Amb el primer programa n’hi va haver prou per intuir quins personatges sobreviuran per garantir l’espectacle i quins seran els finalistes.
Bake off: Famosos al horno, que sembla un títol per enviar celebritats al crematori, s’assembla massa a Master Chef Celebrity. La pastisseria és un element secundari, mentre que es prioritza el xou estressant i la pallassada. La dinàmica visual és la mateixa. Tant és si han d’amassar, cuinar o cosir. El desplegament de musiquetes i plans de reacció sempre és el mateix. La diferència es fa encara més evident si comparem l'esperit amb el del programa original. A The great British bake off està basat en l’excel·lència dels seus participants amateurs. Són concursants (no famosos) amb un domini indubtable de la pastisseria, de tal manera que el nivell de competició és més elevat. Els resultats acostumen a ser fascinants i el programa sol despertar admiració entre l’audiència. Les postres i pastissos que preparen són tan espectaculars que qualsevol nominació i expulsió esdevé tràgica, perquè queda sensació d’injustícia. L’extrema precisió que demana la pastisseria només provoca algun fracàs sonat tenint en compte la gran dificultat dels reptes. També es posa més èmfasi en els processos de treball, perquè els participants dominen les diferents tècniques. A més, la prova inicial de les tres que té cada emissió sempre dona llibertat creativa als concursants.
La versió espanyola de Bake off, en canvi, potencia el nyap. I, a sobre, en el primer programa ens ensenyaven el resultat de com els quedarà abans de fer-ho. Tot i que es valoren les virtuts dels més hàbils, la gràcia radica en la ineptitud gastronòmica. A mesura que avança el concurs adquireixen més coneixements perquè els famosos reben, fora del programa, assessorament d’experts. El dia de l’estrena, els concursants havien de fer magdalenes i un pa de pessic enrotllat i farcit. El resultat, però, van ser múltiples bunyols. I aquesta ridiculització de les habilitats del famós i el fracàs de la pastisseria és la que funciona com a espectacle.
Segurament, d’aquesta diferència de plantejaments, entre el virtuosisme britànic i la potineria ibèrica, se’n poden fer algunes interpretacions culturals.