Jim Gómez: "Vaig començar el concurs que semblava que no l'acabava i ara l'acabaré"

BarcelonaLa seva carta de presentació a Eufòria va ser Sweet child o' mine, de Guns N' Roses, una cançó amb la qual volia reivindicar el seu perfil rocker. Amb tot, els temes que han fet que Jim Gómez, de Granollers i de 21 anys, sigui finalista del talent show de TV3 s'allunyen d'aquest gènere. Amb l'eurovisiva Toy, de Netta, o No controles, d'Olé Olé, es va convertir en ferma candidata a guanyar el programa.

Vas estar a punt de marxar a la primera gala i ara, en canvi, pots ser la guanyadora del concurs. Com valores aquesta trajectòria?

— Ha sigut bastant heavy. Encara ho estic assumint. Porto tot el cap de setmana assumint les emocions de la gala de divendres [la semifinal] i ara ja m'ho començo a creure. Vaig començar el concurs que semblava que no l'acabava i ara l'acabaré.

Què creus que ha estat el que ha fet que arribessis a la final?

— El que més m'ha sorprès a mi mateixa és que he anat traient tots els estils que em donaven. Crec que això li ha agradat bastant a la gent i ha fet que anés passant. Crec que els sorprenia i veien una faceta diferent de mi.

Vas entrar sent la rockera del programa. ¿Has descobert que hi ha altres gèneres que et van bé?

— De rockera sempre en seré perquè m'he criat amb la família que m'he criat. Però a Eufòria he descobert que m'agraden molts estils i que estic oberta a moltes coses. A mi el que m'agrada és la música i si una cançó és maca i és bona m'agradarà, sigui l'estil que sigui. Quan acabi Eufòria no sé què faré pel que fa a estils perquè m'agradaria tocar-los tots.

¿Has tingut temps de pensar què faràs quan acabi el programa?

— Sí, m'he pres el temps per pensar-hi i m'he torturat molt. He estat molt ratlladeta perquè no tinc gairebé res clar. Ara començo a veure que potser sé per on tirar: m'agradaria provar una barreja de moltes coses.

I quins elements tindria aquesta barreja?

— M'agradaria una mica de rock-pop, pop... una cosa a l'estil del Triquell, coses rapejades, que les gaudeixo moltíssim.

A la semifinal, de fet, vas cantar Jugular, de Triquell. Com va ser l'experiència?

— Doncs no va ser una cançó que em costés tant com m'imaginava perquè ja la tenia molt mastegada, sense ser-ne gaire conscient. Però és molt complicat fer-la al ritme que té, però és una de les cançons que més he gaudit a Eufòria.

I si haguessis de triar alguna altra actuació que va ser important per a tu, quina seria?

— Crec que la de Toy, de la gala tres, va ser heavy. Vaig acabar i vaig pensar: "Què he fet a dalt de l'escenari? No recordo tot el que he fet". Em vaig deixar anar d'una manera que ni recordava el que havia fet.

¿Creus que és l'actuació amb què el públic va canviar la seva opinió sobre tu?

— Penso que a partir de la gala dos, quan vaig fer la cançó de la Samantha, la gent va començar a dir: "Ui, la Jim. Potser no hauria d'haver estat en perill a la gala u". Crec que ara puc dir que amb l'actuació de Toy tothom va flipar, jo mateixa vaig flipar.

¿Pateixes especialment quan us han de dir qui marxa del programa?

— Pateixo moltíssim, no en soc conscient fins que arriba. Mentre estic cantant no sé què em passa que m'oblido de tot. No tinc nervis a l'hora de cantar, però sí després, a l'hora del veredicte. Ningú vol estar a la zona de perill, i tampoc vols que marxi ningú. Vius una muntanya russa d'emocions: un moment estàs feliç i un altre estàs trist. Sortim de les gales molt tocats, a vegades.

Com has gestionat la relació amb les xarxes socials?

— Només vaig mirar les xarxes a la primera gala i no em van afectar. Quan les he mirat en altres moments no m'ha afectat tant per mi sinó pel que deien dels meus companys. Veure comentaris de menyspreu cap als meus companys, amb els quals treballo i sé com s'ho han currat, no m'agrada. Vaig tenir una setmana en què em vaig ratllar una mica perquè se'm van ajuntar moltes coses. No hauríem de mirar xarxes, però tots tenim curiositat.

De tots els coaches que heu tingut, amb quin et quedaries?

— Partint del fet que tots fan un treball impressionant i que a tots els agafes molt carinyo, diria la Clara Luna, que és molt heavy. Està moltes hores currant amb nosaltres, fent-nos els cors i pendent de si estem bé.