La BBC continua amb la seva programació especial per la mort de la reina Elisabet II. Els presentadors dels informatius de divendres a la tarda duien tots corbata negra, igual que els col·laboradors i especialistes que entrevistaven. Si bé el plató és el mateix de sempre, quan el pla mitjà es tanca sobre el convidat de la taula el fons és negre amb l’escut monàrquic en un gris més atenuat, cosa que dona a la imatge el caràcter luctuós necessari. Primer Clive Myrie i després Ben Brown anaven donant pas a les reporteres, que connectaven des dels diferents punts on la ciutadania podia expressar el seu condol. Les periodistes vestien totes de negre rigorós. L’endemà de la defunció, la programació se centrava en mostrar tots els rituals que el país celebra per acomiadar la reina amb honors. Des de campanades solemnes d’esglésies i abadies, fins a protocols militars, passant per les cerimònies religioses i, sobretot, la gent del carrer portant flors i targetes d’agraïment a les portes de les residències vinculades a la família reial. Seguint la línia editorial que la cadena va encetar dijous a la tarda, la BBC va eliminar les filigranes televisives i continuava utilitzant la màxima sobrietat per homenatjar la reina. Va defugir muntatges musicals emotius per centrar-se en la majestuositat de fotografies, imatges fixes més que no pas en moviment. El retrat té més transcendència visual, l’instant pot ser triat amb més precisió i el missatge queda més definit. Les imatges d’arxiu no apareixien conformant un bucle a la babalà sinó que estaven agrupades per temàtiques: la familiar, la de política internacional, la solidària o la popular s’oferien sempre en funció del discurs televisiu que es desenvolupava en aquell moment.
A les sis de la tarda hora britànica, el nou rei Carles III va adreçar el seu primer missatge televisat a la nació. Estava gravat i editat. A la BBC, el discurs va quedar emmarcat dins la missa que se celebrava a la catedral de Saint Paul. Fins i tot va ser el mateix reverend que oficiava la cerimònia qui va donar pas al missatge, atorgant un caràcter religiós o fins i tot místic a aquell discurs del nou rei. Carles III estava assegut en una taula de la Sala Blava del Palau de Buckingham, però la televisió en desenfocava el fons per centrar l’atenció en el monarca. La fotografia de la reina al seu costat, vestida de blau cel angelical, era l’únic element que aportava significat. El flamant rei Carles III es va dirigir a la nació amb les mans sota la taula, com si amagués alguna cosa. Una manera de presentar-se poc formal i elegant. El discurs va tenir un crescendo emotiu, i al tram final es va convertir en el missatge d’un fill a la seva mare.
Aquests dies, el pes de la ficció de The Crown, tan potent a l’hora de fixar la història familiar dels Windsor, provoca interferències en els pensaments de l’espectador que passa a intuir, en aquestes postals mediàtiques, els conflictes i els traumes de fons que ara el dol està atenuant. Però en cada etapa d’aquest procés de transició monàrquica s'intueix un nou episodi per a la sèrie de Netflix.
