L’entrevista a Sofía Vergara a El Hormiguero s’ha fet viral perquè l’actriu va clissar de seguida les aproximacions sexistes de Pablo Motos. O potser perquè hi va anar previnguda sobre el personatge. Quan Motos li va demanar si estava cansada pel jet-lag, ella va afegir “tengo jet lag, tengo menopausia...”. Un subtil senyal per marcar terreny sobre la seva combativitat femenina. Vergara és gat vell a l’hora de relacionar-se amb homes masclistes i sap dosificar la ironia que desconcerta aquest tipus d’interlocutors. Falseja una ingenuïtat divertida que dona naturalitat a la conversa i, quan nota la superioritat o la condescendència, treu un sarcasme implacable. El que més va descol·locar a Motos va ser que l’actriu no es va mostrar submisa o insegura quan ell li va preguntar sobre qüestions relacionades, per exemple, amb el seu aspecte físic. “Tú antes eras rubia” li va dir mentre ensenyava una foto d’ella quan tenia vint anys. Vergara, rotunda, li va recordar que tenia cinquanta-un anys i que el color de cabell anava canviant. “Acaso tú naciste con este pelo?” li va etzibar. Motos fins i tot li va preguntar, amb genèric, sobre les pestanyes postisses: “Por qué tenéis esta manía de poneros más pelo en los ojos?”. És la clàssica actitud caduca dels homes que mostren estranyesa sobre les coses que fan les dones, com si fossin totes iguals, tractant-les com una espècie diferent de la seva (la que consideren normal). Són preguntes buides amb l’única finalitat d’afeblir la interlocutora, perquè l’obliguen a verbalitzar la seva voluntat d’embellir-se. I, des de l’òptica d’un masclista, això és percebut com una submissió a la mirada de l’altre. Però Vergara va mostrar-se divertidament inclement amb l’entrevistat, fins i tot quan ell la ridiculitzava imitant la seva pronunciació americana. Va mantenir un atreviment, amb certa actitud d’atac i desconfiança, que va incomodar a Motos. I per una senzilla raó: es va sentir en rivalitat amb la seva pròpia convidada. I això, exposa la feblesa del presentador.
Però en l’entrevista hi va haver altres instants inapropiats que van passar desapercebuts. En el moment que Sofía Vergara va adoptar un to més seriós per explicar com havia treballat la construcció del seu personatge a la sèrie Griselda i va fer referència als aspectes que li preocupaven de la interpretació, la càmera va fer un primer pla de les mans de l’actriu i, lentament, va anar pujant resseguint el seu cos. Lògicament, en el trajecte, els seus pits van quedar enquadrats a la pantalla i després la càmera va seguir tirant amunt fins a fer un primer pla del seu rostre. En el moment que Vergara es mostrava més professional, la realització va deixar d’escoltar-la per “exhibir-la”. La clàssica escombrada de baix a dalt per “ensenyar” el cos femení. És l’equivalent televisiu als masclistes que deixen d’escoltar una dona per mirar-li els pits. Pablo Motos no és l’únic masclista. Ni el masclisme d’El Hormiguero és només verbal.
