De la butaca de vaca de 'La cosa nostra' al vestit de la Vanessa: viatge pels 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio
Els mitjans de la corporació celebren quatre dècades d'història amb una exposició al Disseny Hub de Barcelona
BarcelonaQuan algú fa 40 anys hi ha dues possibilitats d'afrontar l'efemèride: mirar al passat i lamentar-se pel pas del temps, o mirar al passat i alegrar-se per tot el que queda per fer. TV3 i Catalunya Ràdio han optat per aquesta segona opció amb una exposició que recorda totes les grans fites assolides en quatre dècades d'història, però que també mira cap al futur dels mitjans públics catalans. El resultat és un còctel en què l'eufòria pel que està per arribar es barreja amb algunes dosis de nostàlgia. Connectem. 40 anys de TV3 i Catalunya Ràdio s'ha inaugurat aquest dimarts al Disseny Hub i es podrà visitar fins al 25 d'agost.
L'aniversari de TV3 i Catalunya Ràdio és d'alguna manera una forma de fer memòria de la història del país i això s'ha fet palès en l'acte inaugural, que ha comptat amb l'assistència dels representants de les principals institucions catalanes i barcelonines: Jaume Collboni, alcalde de Barcelona; Rosa Romà, presidenta de 3Cat; Àngels Ponsa, vicepresidenta de 3Cat; Sigfrid Gras, director de TV3; Jordi Borda, director de Catalunya Ràdio; Anna Erra, presidenta del Parlament, i Pere Aragonès, president de la Generalitat. També hi havia cares conegudes de la casa com Ramon Pellicer, Imma Pedemonte o Tomàs Molina, ara retirat de la pantalla per centrar-se en la seva carrera política com a candidat d'ERC a les eleccions europees, i representants del món audiovisual com la periodista Núria Ribó; la presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català, Judith Colell, o Francesc Escribano, director de la productora Minoria Absoluta, responsable d'èxits de TV3 com Polònia.
Les Tres Bessones, la Supermà del Club Super3, Son Goku o l'Escurçó Negre són alguns dels personatges que es donen cita a l'exposició, comissariada per Lluís Nacenta i Francesc Cano. En un espai de 900 metres quadrats, el visitant no només recorda aquelles sèries o programes que han marcat la seva vida, sinó que també té la possibilitat de somiar a ser presentador de Telenotícies –hi ha una recreació d’un plató del TN amb el croma de fons– o emular Ricard Ustrell jugant a ser locutor de Catalunya Ràdio per uns instants. Un dels objectes que més bons records porten al públic de l'exposició és la mítica butaca amb estampat de vaca de La cosa nostra. Més d'un no pot evitar la temptació de seure-hi i recordar-hi moments com aquella entrevista incòmoda que Andreu Buenafuente va fer a Luz Casal. A la mostra també hi ha altres incunables com el vestit blau de lluentons de la sempre surrealista Vanessa de la Lloll.
Per a molts dels visitants de l'exposició, la història de TV3 i Catalunya Ràdio és indestriable de la seva pròpia història personal. Dins d'aquest grup s'hi troba el president de la Generalitat, que durant la inauguració oficial ha recordat que tenia un any quan la televisió pública va començar a emetre. "El primer carnet que vaig demanar a la meva vida va ser el del Club Super3. En aquesta exposició hi veiem reflectida aquella part de la vida que compartim amb moltíssima gent", ha reflexionat Aragonès, que ha remarcat que "Catalunya no s'entendria sense TV3 i Catalunya Ràdio". "En una nació com la catalana la llengua fa de ciment i és imprescindible tenir uns mitjans de comunicació que en tinguin cura", ha insistit.
La mostra es divideix en quatre grans espais: Connectem l’actualitat, que se centra en la informació; Connectem històries, centrat en la ficció; Connectem somriures, destinat a l’entreteniment, i Connectem amb tu, que tracta sobre el servei i la participació. Tanca l'exposició un epíleg sobre com podria ser el 3Cat d'aquí 40 anys, una predicció de futur en la qual han participat un grup d'estudiants de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra.
Les bambolines de la tele i la ràdio
El cocomissari de la mostra, Francesc Cano, explica que l’exposició reivindica que els mitjans públics han estat "un gran nexe de la societat catalana i que l’han cohesionat amb grans principis com la llengua i la cultura", i amb la catalanitat "com el gran eix connector de la societat catalana". El periodista admet que és una exposició que podria haver recorregut exclusivament a la nostàlgia, però per als responsables era important explicar a la gent que els mitjans públics "som vius, que hem connectat i que seguirem connectant i volem ser sempre on és la gent".
Per la seva banda, l'altre comissari de l'exposició, Lluís Nacenta, assenyala que l'exposició permet als visitants descobrir allò que mai es veu de la tele i la ràdio, les bambolines. "S’ha construït una proposta estètica per fer un recorregut per alguns dels moments més significatius de la seva història. No hem pretès resumir els 40 anys detall a detall sinó seleccionar-ne alguns fragments", indica.
En la inauguració de l'exposició, Sigfrid Gras, director de TV3, no ha pogut estar-se de demostrar la seva emoció pel que representa aquest viatge en el temps. "En el meu petit cor, jo soc de TV3 a mort", ha declarat Gras, que ha recordat que aquests 40 anys s'han assolit gràcies a la feina de tots els treballadors, dels més visibles als invisibles. En el seu parlament, Jordi Borda, director de Catalunya Ràdio, s'ha mostrat confiat del bon futur de la ràdio i ha volgut posar en relleu com l'emissora està treballant en nous formats.
L'exposició ha estat creada específicament pel Disseny Hub de Barcelona, tot i que els responsables asseguren que podria viatjar a altres indrets sempre que hi hagi la capacitat d'espai adequada, ja que la mostra necessita uns 1.000 metres quadrats.
