Fantàstica la retransmissió de Martín Llade a RTVE amb el concert per estrenar l’any des de Viena. El narrador va transmetre ritme, alegria i optimisme. Va tenir el gest, només començar, de saludar els espectadors amb les quatre llengües oficials a Espanya: "Urte berri on", "Feliz aninovo", "Feliç any nou" i "Feliz año 2023". Una iniciativa malauradament molt poc habitual a La 1. Valia la pena parar l’orella perquè, a nivell estatal, potser fins a l’any que ve no es tornen a sentir el gallec, l’euskera o el català a la televisió pública espanyola.
Llade no només va demostrar sensibilitat lingüística sinó també perspectiva de gènere. Després de la Marxa Radetzky desitjava que l’any que començàvem fos millor que l’anterior i anunciava que Christian Thielemann seria el director del concert de l’any que ve. Afegia a continuació: “Está claro que tardaremos, no sabemos cuánto más, en ver a una directora al frente de este concierto, el más famoso del año”. Un apunt que servia per recordar-nos que, a aquestes altures del segle XXI, encara hi ha circumstàncies incomprensiblement inabastables per a les dones.
Entre peça i peça, Llade va saber farcir el concert d’anècdotes musicals i curiositats fent-les accessibles al públic neòfit. Buscava paral·lelismes amb l’actualitat per fer més propera la música clàssica. En algunes ocasions exhibia una velocitat de paraula insòlita perquè tot el que volia explicar tingués cabuda a les pauses musicals. Fent un exercici de pedagogia, va destacar el rècord de composicions de la família Strauss que havia incorporat el director d’enguany, Franz Welser-Möst, al repertori. Després d’una de les peces, Llade va donar més referències de Josef Strauss: “El Strauss intelectual, ingeniero, cantante, poeta, dramaturgo, compositor e inventor. El Elon Mask de su tiempo”. I recordava que el personatge havia inventat un cotxe tirat per cavalls que servia per netejar els carrers de Viena de forma automàtica.
Després de l’abundància de peces de Josef i Edward Strauss, va sonar El Danubi Blau de Johann Strauss i Llade va trobar una referència contemporània per fer una nova analogia: “Es como si fuese un concierto de los Beatles y sonasen más las canciones de George y las dos de Ringo. Y luego, al final, Lennon y McCartney”.
Per acomiadar-se Llade va triar un entusiasta “Viva Mozart!”. Abans, però, va enviar unes paraules contra totes les guerres, recordant la d’Ucraïna i les revoltes a l’Iran en protesta pel règim talibà. I va apel·lar a un famós missatge pacifista: “Más que máquinas, necesitamos humanidad. Más que inteligencia, tener bondad y dulzura”. Eren paraules de Charles Chaplin, un referent dubtós en aquest cas. L’estrella del cinema mut va ser sàdic i cruel amb la seva dona i els seus fills. De manera implícita i inconscient, servia també com a trista metàfora de l’actualitat.
