Batalla de reporters
Des de fa anys són famoses les batalles entre reporters d’Antena 3 i Telecinco per entrevistar els testimonis en els principals magazins de les respectives cadenes. Com que tots sempre tracten els mateixos temes i rivalitzen per l’audiència, intenten fer-se la guitza els uns als altres, no només per aconseguir el seu entrevistat sinó, també, per entorpir al màxim la feina de la competència. D’aquesta manera, quan entrevisten algú, l’intenten retenir el màxim de temps, perquè així no pugui entrar en la cadena rival, i bloquegen la disponibilitat d’aquesta persona. Aquest conflicte, que normalment passa d’amagat dels espectadors, aquest dijous va esclatar en pantalla. Ana Rosa Quintana i Sonsoles Onega es disputaven l’entrevista a les treballadores d’una gestoria que acabaven de descobrir que el seu cap feia cinc anys que les gravava als lavabos de l’oficina, on tenia instal·lades 30 càmeres secretes. Quan Quintana va connectar en directe amb el poble de Sax, a Alacant, tenien les quatre víctimes en fila al costat de la reportera. Van començar a explicar la història, el càmera va obrir el pla i, de manera inaudita, es va descobrir en imatge, a l’altre extrem de la filera de testimonis, un reporter del programa de Sonsoles Onega, que començava la connexió per Antena 3. Ell entrevistava la noia que tenia al seu costat. Les quatre dones van quedar flanquejades pels dos reporters que pretenien que, a la vegada, parlessin pels seus programes. Quintana es va indignar: “¡Oye! ¡Discúlpame! ¡Un momento! ¡Oye! ¡Hay un compañero ahí que es de otra cadena! Le ruego que se salga del plano porque yo esto no lo he visto nunca en mi vida. ¡Estamos en directo entrevistando a unas personas! ¡Oye! Si se quiere hacer famoso está bien, pero claro...”. La seva reportera es va desplaçar cap a un costat amb tres de les entrevistades i en va perdre una, que és la que va quedar atenent el micròfon de la competència. Si canviaves de cadena immediatament, podies veure com, efectivament, el periodista d'Antena 3 estava conversant amb la noia que havia quedat separada del grup, aliens a l’esbroncada d’Ana Rosa Quintana. Si tornaves a Telecinco, la presentadora continuava indignada: “Hay determinadas prácticas que yo no he visto en todos los años de mi carrera. ¡No todo vale compañeros, eh! ¡No todo vale!”
El més incòmode era la cara de les quatre noies, atabalades per un conflicte televisiu que els hi era aliè, pressionades per dos reporters que se les disputaven, prescindint del tràngol personal que havien d’explicar.
L’escena, per si sola, era un espectacle tan penós com còmic. Però, d’altra banda, mostra els budells de la televisió sense escrúpols que utilitza la gent com si fossin titelles. També la tirania que s’exerceix sobre els reporters, obligats a una batalla ferotge i agra sobre el terreny en nom d’una guerra entre estrelles i grups mediàtics. No els importen ni les persones ni la voluntat d’explicar. Prioritzen la lluita aferrissada, amb connexions i històries simultànies, pressionant els testimonis, abans que el tracte humà.