Aquest dilluns, Isabel Díaz Ayuso jugava a casa en l’entrevista que li havia preparat Ana Terradillos, la presentadora de La mirada crítica de Telecinco. Abans de trobar-se totes dues, el magazín matinal carregava contra el govern de Pedro Sánchez i, més concretament, contra el ministre Marlaska, i en demanava la dimissió després de la mort dels dos guàrdies civils en una operació contra el narcotràfic, amb l’ajuda d’Eduardo Inda com a tertulià.
Més tard, Terradillos rebia la presidenta de la Comunitat de Madrid i li servia amb safata els arguments: “Yo estoy consternada. Y como yo, creo que toda España”, i va comparar el rebuig de la viuda d’un guàrdia civil mort a la condecoració pòstuma de Marlaska amb els temps d’ETA: “Me recordó a otros tiempos. Usted ya sabe a qué me refiero...”
Terradillos també va treure el tema de l’amnistia i Puigdemont en la conversa i va recordar que Feijóo s’havia mostrat obert a tenir-la en compte “amb condicions”. La periodista buscava una reacció més intransigent per part d’Ayuso, que va comparar l’independentisme amb el terrorisme. Per acabar la conversa, li va recordar l’esquetx musical del Polònia de la setmana passada, on havien fet una paròdia de la cançó Zorra d’Eurovisió, cantada pel clon de la presidenta de Madrid, i havien canviat l’insult original pel de fatxa.
“Hablando de la fachosfera, está usted hecha toda una 'celebrity'. Hasta le han hecho una parodia”. Ayuso reia i deia que els del programa de TV3 “son todo arte”. Enrere queden aquells temps en què es considerava el Polònia un dels programes de l’adoctrinament més tòxic per als catalans. Ayuso movia el cos seguint el ritme de la cançó i somreia. “¿Esto es libertad de expresión o usted se cabreó cuando lo vio?”, va demanar-li Terradillos. “Tengo a mi entorno encantado”, va revelar Ayuso amb satisfacció. I va passar a reapropiar-se i resignificar el fatxa, ajustant-se a la perfecció al retrat del Polònia: “Si abrir un grifo y que haya agua es ser facha, aquí está la facha. Si bajar los impuestos a la gente que se esfuerza, a los autónomos y a los comerciantes es ser facha, aquí estoy. Si ser facha es becar a los hijos por sacar buenas notas, pues facha. ¿Madrid es la capital del Orgullo Gay y eso es ser facha? Pues aquí está la facha. […] Madrid es todo facha, facha, facha. […] A lo mejor seremos todos fachas en Madrid, ¡pero aquí estamos tan contentos!”
Amb la puixança de l’extrema dreta que es vanta de l’ultraconservadorisme com a solució, i els polítics parlant de fachosfera per referir-se als contrincants i protegir així els seus arguments, per a la dreta espanyola el terme fatxa s’ha convertit en una floreta que dona un cert estatus de lideratge, determinació i eficàcia. El Polònia jugava precisament a posar de manifest aquesta dubtosa reapropiació amb la qual Ayuso es troba tan còmoda per treure’n rèdit electoral. I ves que en aquesta resignificació tan barroera que n’està fent la política no es perdi de vista el sentit original.
