La carta a la ciutadania de Pedro Sánchez va provocar un sotrac als programes de la tarda. La 1, que estava emetent el concurs El cazador, va tallar l’emissió de manera abrupta per fer un avançament informatiu. El joc va quedar interromput bruscament a mitja pregunta i després d’una cortineta informativa va aparèixer la presentadora Marta Carazo explicant la notícia. Minuts més tard també connectaven amb una redactora davant del Congrés dels Diputats per oferir les primeres reaccions polítiques. Emplaçaven l’audiència al Telediario de després i van reprendre el concurs en el punt on l’havien deixat.
A Antena 3, Sonsoles Ónega va interrompre la tertúlia del cor per anunciar l’última hora sobre la possible dimissió de Pedro Sánchez. El que no s’esperava és la notícia arranqués una reacció espontània del públic assistent al programa. Es van sentir uns aplaudiments abrandats de fons que delataven el perfil de la seva audiència. “¡No, no, por favor! ¡Aquí no se hacen expresiones ni de aprobación ni de censura política! ¡Se lo pido por favor! No las expresamos públicamente, se lo pido con todo el cariño...”. La presentadora, envoltada de tertulians del cor, es va sentir desprotegida: “Esto es un tsunami en el panorama político sin precedentes” i, veient que no tenia la possibilitat de surfejar l'onada massiva, va preferir que li acabés de passar per sobre: “Vamos a hablar de Isabel Pantoja. ¿Está ingresada o no?”
Una altra que va quedar descol·locada va ser Ana Rosa Quintana a Telecinco. Justament estava debatent sobre l’hospitalització de Pantoja quan va donar la notícia. Com que tampoc tenia els col·laboradors adequats, va demanar auxili per pantalla: “Gracias a Dios en Unicorn tenemos a los mejores cronistas políticos que existen en nuestro país. Así que, si está alguno de ellos, le pido que nos llame”. Ultrapassada per les circumstàncies, va tenir un problema afegit. La presentadora no podia llegir la carta de Pedro Sánchez perquè no s’hi veia. Li havien fet unes proves mèdiques als ulls: “Yo, como estoy con la pupila dilatada, no veo bien” es va justificar. I mentre esperava les trucades dels analistes, va deixar que José Manuel Parada parlés del testament de l’actriu Silvia Tortosa per fer temps. A La Sexta, la notícia va agafar els presentadors de Más vale tarde amb la boca plena. Estaven tastant un peix al forn que havien cuinat al plató. Iñaki López fins i tot s’havia escaldat amb el lluç i va tenir dificultats per empassar-se’l de pressa.
Al 3/24, Lídia Prádanos va informar de la notícia minuts després que Pedro Sánchez fes pública la carta. La redactora de política Laura Catalán va acabar de donar context als fets una mica més tard. A TV3, el Planta baixa es va acomiadar just quan saltava la notícia als mitjans i no en va arribar a informar. Va arrencar el concurs Atrapa’m si pots amb normalitat. I, una hora més tard, a un quart de nou, va ser l’Està passant el que, amb conyeta, donava per primera vegada la notícia a la televisió pública. L’Està passant és un programa que, malgrat el títol, quan les coses passen de veritat no té gaire marge de reacció. Jair Domínguez i Òscar Andreu van fer el que van poder en la introducció. No va ser fins a les nou del vespre, gairebé dues hores després del comunicat de Sánchez, que TV3 no va poder informar com cal de la notícia del dia en el Telenotícies. Esclaus d’una graella encarcarada, poc àgil en la capacitat de reacció.
